El Queen Mary

El Queen Mary va ser un transatlàntic construït en les drassanes John Brown & Co, de Glasgow. Va ser botat el 1936 com la segona embarcació del món de 300 metres ( després del Normandie ). Capaç d’acomodar luxosament a casi 2.000 passatgers i d’arribar a velocitats de fins 32 nusos, l’embarcació aviat va conquerir la Cinta Blava per realitzar la travessia de l’Atlàntic més ràpida. Degut al seu aspecte esvelt, les seves deu extenses cobertes i la seva gran velocitat, aviat es va convertir en una de les embarcacions en servei més populars, i va aconseguir bons beneficis pels seus propietaris, la llavors combinada Cunrad-White Star Line.

Al principi de la guerra el Queen Mary va estar amarrat a Nova York mentre es decidia quin paper tindria. Al final es va decidir que es convertiria en una embarcació de transport de tropes. Els colors de la Cunrad-White Star Line varen ser substituïts per una capa de gris de cuirassat. El març de 1940 va salpar per primer cop destí a Sidney. En el seu interior es varen suprimir els luxosos ornaments i accessoris i es varen instal·lar lliteres, es varen col·locar canons en l’antiga coberta de sol i es varen conservar les seves màquines. Va passar la resta de 1940 i 1941 transportant soldats neozelandesos a l’Orient Mitjà i a Singapur. Quan Estats Units va entrar en guerra el desembre de 1941 i es va decidir que les tropes nord-americanes tenien que concentrar-se a la Gran Bretanya, el Queen Mary va salpar rumb a Boston, on va arribar-hi el gener de 1942 per un no reequipament. Més tard va tornar a Austràlia, aquest cop amb soldats nord-americans a bord.

El juliol va tornar a Nova York i va començar a cobrir amb regularitat la ruta de l’Atlàntic Nord, on es va convertir en l’embarcació de transport de tropes preeminent en l’esforç de guerra. Tenia dues avantatges. Una era que, de mitja, podia transportar 15.000 homes per viatge. S’hi s’aprofitava el màxim l’espai, amb algunes lliteres ocupades per torns dobles, el Queen Mary era capaç de transportar una divisió sencera, més de 16.000 soldats, en un sol viatge. Encara conserva el record per haver transportat més soldats i tripulants que cap altra embarcació, 16.683. L’altra avantatge es que era més ràpid que qualsevol submarí, pel que podia navegar per les aigües de l’Atlàntic nord sense escorta.  Degut al seu exterior gris i la seva marxa ràpida zigzaguejant, va ser anomenat el Fantasma Gris.

A l’octubre de 1942, el Queen Mary va ser greument danyat quan va xocar amb el un creuer de guerra a prop de la popa. Amb 11.000 soldats a bord, el Queen Mary no es va atrevir a efectuar una operació de salvament a l’altra embarcació pel temor a un atac submarí. L’altra embarcació es va enfonsar amb 300 mariners. En conseqüència, encara que danyat, es va dirigir cap el Clyde, a la costa escocesa, i després va salpar cap a Boston per ser reparat. Un cop reparat va seguir travessant l’Atlàntic durant el resta de la guerra però la seva col·lisió es va convertir en secret fins el 1945.

 

Segons sembla, Adolf Hitler va oferir 250.000 dòlars pel seu enfonsament. Durant el temps que va durar el seu servei en la guerra, el Queen Mary va transportar més d’1,6 milions d’homes, incloent a més d’un terç dels 875.000 soldats nord-americans que varen viatjar cap a Europa. Winston Churchill va dir que el Queen Mary havia reduït en un any la duració de la Segona Guerra Mundial degut al seu excel·lent servei.

Després de la guerra, el setembre de 1946, el Queen Mary va ser retornat als seus propietaris i va seguir creuant l’Atlàntic fins el 1967. En aquell moment perdia milions de lliures a l’any i per això va ser venut a la ciutat de Long Beach per 3.450.000 dòlars que va sobrepujar Nova York per 50.000 dòlars. Avui el Queen Mary, que a rebut de nou els seus colors originals, és hotel, museu i centre de convencions.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply