El camp de concentració de Sachsenhausen

El camp de Sachsenhausen es va construir en una vella cerveseria abandonada a prop del camp d’Oranienburg, en una regió pantanosa plantada de pins, a 30 quilòmetres al nord de Berlín. El 12 de juliol de 1936, 50 presoners procedents d’Esterwegen varen arribar a Sachsenhausen. El camp tenia una extensió de 18 hectàrees, tenia forma triangular i estava compost per un total de 78 barracons que dibuixaven un ventall al voltant de la plaça central. A partir de l’any de la inauguració, el camp d’Oranienburg-Sachsenhausen va albergar la Inspecció dels camps de concentració, IKL, concebuda per en Heinrich Himmler el desembre de 1934, que dirigia tot el sistema de camps. El camp albergava també a militars d’alt rang amb les seves famílies.

Els primers presoners eren polítics i detinguts comuns. Després de la Nit dels Vidres Trencats, part dels jueus arrestats varen ser enviats en aquest camps. El primer comboi de francesos va arribar al camp el 27 de juny de 1941 i eren 244 miners que havien participat en la gran vaga patriòtica de les conques del Nord i del Pas de Calais. Durant el trajecte, els alemanys en varen executar a 26 d’ells. Els francesos anomenaven aquest camp Sachso. Des de setembre a novembre de 1941, 18.000 presoners de guerra soviètics varen ser tancats en aquest camp, aïllats del món exterior i condemnat a morir de gana. Els supervivents varen ser conduits en camions fins al camp de tir on varen ser afusellats. Al voltant d’unes 10.000 dones vingudes de Ravensbrück es varen incorporar als comandos exteriors del camp. Varen ser deportats en aquest camp personalitats polítiques com en Paul Reynaud o en Georges Mandel. En el frontispici de les barraques, en Heinrich Himmler i va fer escriure a l’agost de 1939 una enorme inscripció que deia : Es gibt einen Weg zur Freiheit. Seine Meilensteine heissen: Gehorsam, Fleiss, Ehrlichkeit, Ordnung, Sauberkeit, Nüchternheit, Vahrahftigkeit, Opfersinn und Liebe zum Vaterlande. Hi ha un camí cap a la llibertat. Les seves fites criden: Obediència, aplicació, honestedat, ordre, netedat, sobrietat, franquesa, senti del sacrifici i amor a la pàtria. Sobre la porta del mur que rodejava el camp hi havia la següent inscripció: Kriegs Gefangenen Arbeitslager. Camp de treball per presoners de guerra. Entre els comandants del camp hi figuraven personatges com en Karl Koch, que va deixar un edificant àlbum de fotografies d’aquest i altres camps, entre ells el de Buchenwald, i que va acabar sent executat per les SS el 1945; en Hans Loritz, que es va suïcidar el 1946; en Walter Eisfeld i l’Anton Kaindl, condemnats a cadena perpètua per una cort marcial.

Els presoners varen ser utilitzats per la construcció i el manteniment del camp, mentre que en els presoners que treballaven en els comandos exteriors varen ser utilitzats per la indústria bèl·lica alemanya: Heinkel va utilitzar entre 6.000 i 7.000 presoners a uns 10 quilòmetres del camp principal, la fàbrica d’avions Falkensee 2.500, la fàbrica de tancs de la societat Demag Berlín Lichterfelde 1.500, l’empresa IG Farben 800, Siemens 1.400, Genshage 1.100 dones, la indústria d’automòbils Benz Wittenberg Arado 1.200 dones, la indústria aeronàutica de l‘Albert Speer 2.000. Va ser en aquest camp on es va crear el famós comando encarregat de fabricar bitllets falsos de lliures esterlines, part de les quals varen servir per pagar el conegut espia Ciceró. També es va inventar en aquest camp la cambra insonoritzada on varen ser assassinats a trets a 20.000 soldats russos i es practicaven experiments mèdics com gangrenes per tal de desenvolupar un antisèptic suficientment potent. A part, els presoners eren obligats a córrer fins a 48 quilòmetres diaris en trams de pedra, grava i fang per posar a prova el calçat alemany. Es creu que centenars de persones varen morir per esgotament o tortures.

A l’abril de 1941, un equip de metges, on entre ells hi havia el doctor Friedrich Mennecke, varen arribar al camp per examinar els detinguts seleccionats prèviament. Dels 400 detinguts examinats, la majoria eren malalts, uns 300 varen ser enviats a l’establiment d’eutanàsia de Sonnenstein, on els varen gasejar. D’aquesta manera Sachsenhausen inaugurava un nou programa d’assassinat, designat amb el nom en codi 14 f 13, que va continuar la política d’extermini dels malalts mentals. Va ser també en aquest camp on es va provar el prototip de camions de gas el novembre de 1941. La cambra de gas va ser construïda oficialment a la primavera de 1943 en una zona del camp que els homes de les SS varen batejar amb el nom d’Estació Z. Allí hi havia a part de la cambra els forns crematoris  i les fosses d’execució.

Durant els últims mesos de guerra, els presoners varen tenir que patir a més els continus bombardejos Aliats. El 21 d’abril de 1945, 3.000 homes de Sachsenhausen i 5.000 dones de Ravensbrück varen ser evacuats en direcció al mar Bàltic, cap al nord-est. L’evacuació va ser dirigida per un metge de les SS que va ordenar en els presoners que travessessin el bosc de Neu Ruppin. Els que varen ser incapaços de seguir varen ser assassinats d’un tret a la nuca. Els supervivents, uns 1.800, varen ser alliberats l’1 de maig de 1945 entre Crivitz i Schwerin. Quan l’exèrcit soviètic va entrar al camp, el 27 d’abril de 1945, només es varen trobar en vida a 3.000 homes, 2.000 dones i alguns nens, casi tots ells malalts. Es creu que varen morir al menys 100.000 persones en aquest camp.

El 23 d’abril de 1961 es va inaugurar el museu i el memorial del camp. La seva porta d’entrada es la mateixa que utilitzaven els presoners.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply