Els Jocs Olímpics

Els Jocs Olímpics de Berlín:

El 13 de maig de 1931 el Comitè Olímpic Internacional va adjudicar a Alemanya la seu dels Jocs Olímpics d’estiu de 1936. Ràpidament, els alemanys varen construir la Ciutat Esportiva, que es va convertir en el projecte prioritari del règim. L’1 d’agost de 1936 varen començar els Jocs Olímpics de Berlín, els desens Jocs d’Estiu de la 11º Olimpíada de l’era moderna, que varen acabar el 16 d’agost. 49 països i 4.070 atletes varen participar en les 129 especialitats per les quals es competia. Per retransmetre els Jocs es varen instal·lar 25 cabines de televisió a la ciutat i per primer cop es varen poder veure en directe algunes competicions. 

Els objectius que varen buscar les autoritats alemanyes en el Jocs es varen complir plenament. Es volia presentar una Alemanya forta i unida, es volia fer oblidar la cara fosca del règim retirant tots els anuncis i cartells antisemites, i varen aprofitar l’esdeveniment com un acte propagandístic. La cineasta Leni Riefensthal va filmar una pel·lícula basada en els Jocs, Olympia. Alemanya es va endur 89 medalles, de les quals 36 eren d’or, 26 de plata i 30 de plata; Estats Units en va guanyar 56 i Itàlia va quedar tercera amb 22 medalles. Però pel que varen ressaltar aquells Jocs va ser per les marques de l’atleta nord-americà Jesse Owens, guanyant quatre medalles d’or, que varen ser celebrades amb relatiu entusiasme. Aquestes medalles es varen celebrar més en el futur que no en el present de l’època.

Però els Jocs varen ser amenaçats de no celebrar-se perquè diversos països no volien que es fes a l’Alemanya nazi. Els nord-americans havien amenaçat amb boicotejar els Jocs, però finalment hi varen participar. Organitzacions comunistes de tot el món varen sol·licitar al Comitè Olímpic Internacional la revocació de la decisió de concedir a Berlín l’organització dels Jocs Olímpics, però, sobretot, els moviments jueus nord-americans varen exercir una important pressió per canviar de seu olímpica. L’Espanya Republicana també va intentar boicotejar aquests Jocs amb la seva no participació. Havia organitzat com a alternativa l’Olimpíada Popular a Barcelona, però va ser suspesa en començar la Guerra Civil espanyola dies abans de la inauguració d’aquests Jocs.

Els Jocs Olímpics d’Hivern:

Juntament amb els Jocs Olímpics d’Estiu, a Alemanya li varen adjudicar també els Jocs d’Hivern. Les localitats bavareses de Garmisch i Partenkirchen, situades a peu de muntanya dels monts Wetterstein, varen acollir aquest jocs. Sense èxit varen quedar les crides d’alguns exiliats alemanys de boicotejar els Jocs. 

El 6 de febrer de 1936 Hitler va inaugurar les Olimpíades. Per desig seu es va incloure la patrulla militar, l’antecedent del biatló, com una disciplina olímpica. Els Jocs varen tenir tan èxit com els de Berlín. A Garmisch-Partenkirchen es va registrar un rècord de visitants: 4 anys abans la localitat nord-americana només havia aconseguit aplegar a 78.000 espectadors, en canvi les dues localitats alemanyes varen aconseguir aplegar a mig milió d’espectadors. La preparació i la realització dels Jocs varen costar 2,6 milions de marcs.

El 1940, per falta d’altres candidats adequats i per la bona impressió que havia deixat, el COI va atorgar de nou els Jocs d’Hivern a Garmich-Partenkirchen. Per aquest motiu estaven previstes àmplies reformes de remodelació, però en començar la Segona Guerra Mundial les Olimpíades es varen interrompre fins el 1948. 

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply