Els gitanos

Amb els jueus, els gitanos eren l’altra raça que els nazis volien eliminar. Tot i que provenien de l’Índia, i per tant eren aris segons la classificació nazi, també varen ser objecte de persecució racial en el Tercer Reich. Se’ls va aplicar les lleis de Nuremberg i la llei sobre els asocials. Varen ser internats en camps de reagrupament  tot i la seva tradició de nomadisme i, a partir de 1936, inclús en els camps de concentració. En aquestes dates, els gitanos varen ser objecte dels primers estudis biològics-judicials. Una circular de 1938 justificava la persecució dels gitanos per raons de salut pública, afegint que tenien una herència notablement carregada, descrivint-los com a criminals, paràsits i malvats. A l’octubre de 1938, la brigada dels gitanos de Munic estava dins de la policia judicial amb el nom d’Oficina central de lluita contra les malifetes gitanes. El decret general contra els gitanos, proposat per Heinrich Himmler el desembre de 1938, preveia acabar amb els gitanos.

El setembre de 1939, la direcció general de la Policia judicial es varen convertir en la Secció V de l’Oficina central de seguretat del Reich. El gener de 1940, el doctor Leonardo Conti a preconitzar l’esterilització dels gitanos i dels Mischlinge, mestissos. Els gitanos varen ser fixats i enviats a milers als guetos de la Polònia ocupada en l’aplicació de l’ordenança del 27 d’abril de 1940, anomenada trasplantament, Umsiedlungerserlass. Posteriorment, Hans Frank, enrabiat en veure que els gauleiters enviaven al govern general els gitanos, va aconseguir aturar la seva deportació cap el seu territori. Llavors varen enviar als gitanos de Lodz al camp de Chelmo, i varen ser els primers que varen ser assassinats en camions de gas ( uns 5.000, dels quals 2.700 eren nens ). Amb la suspensió de les deportacions de gitanos el 1940, els camps de reagrupament i de treballs forçats varen passar a ser permanents, convertint-se en un autèntic infern.

El 1942, els arrests i les deportacions es feien de forma sistemàtica. Un primer comboi va arribar a Auschwitz el 26 de febrer de 1943. Es va crear un camp anomenat familiar, Familinlager, especialment per gitanos. Estaven classificats en la categoria d’associals i la subcategoria de reticents al treball, Arbeitsscheue, però gaudien de condicions de detenció millor que els jueus: vivien en família i varen escapar del règim de treballs forçats del camp. Podien dur el cabell llarg i utilitzar roba personal, tot i que també varen ser tatuats amb el prefix Z, de Zigauner, gitano, abans del número. Varen patir el tifus, la verola, el noma i la disenteria. A més, varen patir els experiments mèdics. A Auschwitz, sota les ordres de Josef Mengele, de les 60 parelles de bessons censats en el camp de gitanos, només quedaven set d’elles quan el camp va ser liquidat. A Ravensbrück, el doctor Horst Schumann, especialista en esterilització, va usar com cobais a un centenar de gitanes petites. El doctor Robert Ritter, responsable de l’Institut d’investigació per la higiene de la raça, autor d’estudis que pretenien justificar les persecucions racials contra els gitanos, va continuar exercint les seves funcions després de la guerra sense que el molestessin. Un comitè va intentar dur-lo davant la justícia, però es va suïcidar el 1951.

A partir de la primavera de 1942, els gitanos dels territoris ocupats també varen ser perseguits, assassinats pels Einsatzgruppen o enviats en els camps. A França, el govern de Vichy els va internar en camps familiars. A Romania varen ser expulsats a Transnistria o a Ucraïna, sota ocupació romanesa, on milers d’ells varen morir de malalties, fam o maltractaments. A Croàcia varen ser assassinats pels ustachis o enviats al camp de concentració de Jasenovac.

El maig de 1944, els alemanys varen decidir liquidar el camp de gitanos d’Auschwitz, probablement per fer lloc als jueus hongaresos deportats per aquesta època, però el 16 de maig es varen trobar amb una insurrecció del detinguts quan varen conèixer el projecte. Durant les següents setmanes, els alemanys varen treure del camp familiar a un gran número de persones i les varen enviar a altres camps. La liquidació va arribar finalment la nit del 31 de juliol, quan casi tots els 3.000 gitanos que quedaven varen ser enviats a les cambres de gas. No es coneix exactament el número de víctimes, però es creu que dels 700.000 gitanos que hi havia a Europa a l’inici de la guerra, en varen morir 240.000.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply