Dornier DO 335 Pfeil

El Dornier DO 335 Pfeil va ser un innovador caça d’atac alemany i la base per alguns dels caces actuals- Va ser el primer avió en tenir una configuració tractora impulsora que consistia en que tenia una hèlix en el morro de l’aparell i una altra a la cua. El model va ser creat pel doctor Clauido Dornier el 1937, però l’aparell no va ser construït fins l’any 1944. El 1939 i 1940, Schempp-Hirt va construir l’avió experimental GÖ-9 per provar el concepte d’hèlix de darrere accionada per un eix de transmissió i el 1941 va començar els treballs sobre el caça-bombarder DO-231. Aquest va ser substituït pel DO-335 i, després del seu primer vol, Dornier va rebre comandes per 14 prototips, 10 A-0 de presèrie, 11 A-1 de sèrie i tres entrenadors biplaça A-10 i A-12 amb cabines sobreposades en tàndem. A gran velocitat, el DO-335 era propens a un desagradable culebreo, però la producció va continuar amb el A-1, el lot d’A-4 de reconeixement i el A-6 amb radar FuG-220, operat per un observador situat a la part de darrere. Tot i que tenia pes, el 335 era fort i ràpid (Pfeil=fletxa), i va destacar per muntar el primer model de seient d’injecció. Va aconseguir participar en missions pel seu gran rendiment en batalla amb una metralladora MG de 30 mil·límetres i dues metralladores de 15 mil·límetres, a més de que incloïa un sistema independent per carregar bombes, càrregues explosives i torpedes. L’aparell va ser tant important pels alemanys que inclús l’Adolf Hitler va ordenar crear més d’aquests models i va destinar una gran quantitat de diners per què el projecte seguís endavant, però els bombardejos Aliats sobre diferents ciutats d’Alemanya varen fer que s’acabés la producció. En acabar la Segona Guerra Mundial s’havien construït uns 90 aparells, dels quals 60 havien volat i 20 varen ser entregades a unitats de combat. També estaven molt avançats els treballs sobre el caça pesat DO-335B amb canons MK-108 a les ales, el DO-435 amb motors més potents i el DO-635 bessó amb dos fusellatges de DO-335 units per una nova secció central paral·lela.

EL A-1 DO-335 portava dos motors Daimler-Benz DB-603G de 12 cilindres invertits en V refrigerats per líquid i de 1.900 hp en instal·lació impulsora i tractora, d’envergadura feia 13,8 metres, de longitud 13,87 metres, d’altura 4 metres, tenia un pes en buit de 7.400 quilograms i un pes màxim de càrrega d’11.700 quilograms, disposava d’una velocitat màxima sostenia de 665 quilòmetres per hora i amb la injecció d’emergència 765 quilòmetres per hora, s’enlairava a 1.400 per minuts, tenia un sostre de servei d’11.410 metres i tenia un recorregut màxim de 2.050 quilòmetres net o bé 3.750 quilòmetres amb un dipòsit de combustible que es llançava. D’armament portava un canó MK-103 de 30 mil·límetres que disparava a través de la boixa de l’hèlix i dues MG-151/15 de 15 mil·límetres sobre la proa, i en els suports subalars portava càrregues llegueres i una central per una bomba de 500 quilograms.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply