El Wilhelm Gustloff

El Wilhelm Gustloff va ser un transatlàntic de línia que es va començar a construir a les drassanes Blohm & Voss d’Hamburg l’1 d’agost de 1936 sota el projecte Projekt Nr 511. El seu nom es va donar en honor al polític nacionalsocialista Wilhelm Gustloff d’origen suïs. L’embarcació pesava 25,484 tones, tenia una eslora de 208 metres, una manga de 23,6 metres, un calat de 12 metres, una potència de 7.100 KW, una velocitat de 20 nusos, una autonomia de 10.800 milles a 15 nusos i podia transportar a 590 persones. El propòsit del creuer era inicialment privat per l’Adolf Hitler, però va ser canviat pel programa Kraft durch Freude o Força a Través de l’Alegria per viatges de treball per Noruega i el Mediterrani. L’embarcació va ser botada el 5 de maig de 1937 a Hamburg i va entrar en servei el 15 de març de 1938 i el seu primer viatge va ser a un port de l’Atlàntic. Després de que el creuer arribés a ports alemanys, se’l va assignar com una embarcació de transport militar, on va transportar una gran quantitat de medicaments, menjar i armament a Espanya. Poc abans de que comencés la Segona Guerra Mundial, va ser comissionat per la Kriegsmarine on se li va posar el sobrenom de Lazaretschiff o Embarcació hospital.

En esclatar la Segona Guerra Mundial va servir en la campanya a Danzig-Neufahrwasser, on va transportar a 685 ferits de retorn a Alemanya. Posteriorment va tornar a Polònia per transportar de nou ferits.  A partir de 1940 va ser destinat a l’ensenyança de submarinistes en el port bàltic de Gotenhafen. El juliol, quan Alemanya va mobilitzar tropes a Noruega, va ser dut als ports noruecs, on el 2 de juliol va arribar a la ciutat de Stettin per transportar 563 ferits a Alemanya. L’embarcació havia de participar en l’Operació Lleó Marí, però en ser cancel·lada l’operació va ser enviat de nou a Noruega per portar 414 ferits. Un cop va tornar a Alemanya se’l va assignar per participar amb els U-Boots amb el sobrenom de Wohnschiff o Embarcació de Barraca. Primerament se’l va assignar a la 1º Unterseeboots-Lehrdivision, posteriorment a la 2º Unterseeboots-Lehrdivision, on va estar quatre anys de servei. El gener de 1945, amb els soviètics a prop, se li va ordenar ajudar en l’evacuació de refugiats de Danzig i de Prússia Oriental. Poc abans havia sigut modificada per poder muntar metralladores AA per possibles atacs aeris. Juntament amb vaixells de càrrega, auxiliars i embarcacions pesqueres va intentar transportar a més de 60.000 refugiats, però el problema es que les embarcacions no eren suficients i al cap de poc va regnar el caos. L’embarcació va ser ocupada per complet per refugiats, però també per ferits del front, 1.000 mariners de submarins, 173 homes, 918 oficials, 373 auxiliars femenines de la Marina, 162 ferits, 4.424 refugiats i 5.868 passatger, arribant a un total de 10.582 passatgers.

A dos quarts d’una del migdia del 30 de gener de 1945 el Wilhelm Gustloff  va ser enfonsat en les gelades aigües del mar Bàltic després de sortir del pot de la badia de Gitenhafen amb molt mal temps a causa dels torpedes d’un submarí soviètic. Es considerat el desastre més gran de la història de la marina. L’enfonsament va ser silenciat tant pels nazis, que temien perjudicar l’esperit de resistència, com pels soviètics, que no volien ser acusats de la tragèdia.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply