El Focke Wulf 200, el Condor

EL Focke Wulf 200 o FW 200 va ser un avió de transport alemany. La Deutsche Lufthansa va ingressar el primer prototip, el FW-200V-1 Saarland (Sarre) amb serial D-AERE, que va volar per primer cop el 27 de juliol de 1937. El 1938 va ser renombrat com Brandenburg (FW. 200S-1, amb serial  D-ACON i aquell mateix any un FW.200Ka-1 (FW.200A-02) “Dania” de la Det Danske Luftfartselskab A/S (Danish Air Lines) Sèrie: OY-DAM (W. Número 2894) va ser adquirit per l’empresa DDL i va ser posat en servei el juliol de 1938.El 10 d’agost de 1938 aquest avió va volar de Berlín a Nova York. El 28 de novembre de 1938 va volar la ruta Berlín-Basora-Karachi-Hanoi-Tòquio. Fins a la capital japonesa va volar perfectament, però es va estavellar a prop de Manila per falta de gasolina.

Durant la Segona Guerra Mundial inicialment la Luftwaffe va utilitzar l’avió per ajudar a la Kriegsmarine, volant sobre el Mar del Nord i, després de la caiguda de França, a l’Atlàntic. Els avions realitzaven missions de patrulla marítima i de reconeixement, buscant combois i embarcacions de combat aliades que poguessin ser objectius pels U-Boots. El febrer de 1940 se’ls va autoritzar atacar a embarcacions navals poc protegides o unitat endarrerides utilitzant bombes de 250 quilograms i entre juny de 1940 i febrer de 1941 va enfonsar embarcacions per 365.000 tones.  En l’anomenada Batalla de l’Atlàntic entre 1940 i 1941, el grup KG 40 va enfonsar a 35 embarcacions mercantils però va perdre 12 FW 200 Condor. La primera embarcació mercantil que va enfonsar va ser el 9 de juny de 1940, però abans, el 19 de maig de 1940, va ser destruït el primer FW 200 Condor per un caça. El febrer de 1941, després de veure que era massa vulnerable i, a mitjans de 1941, després de la pèrdua d’un número important d’aparells per culpa dels combats, se’ls va ordenar a les tripulacions que evitessin atacar a les embarcacions i tot combat per preservar-los. A l’agost de 1941 va ser destruït el primer Condor per un caça Hawker Hurricane llançat des de l’embarcació mercantil armada amb catapulta d’avions Catapult Armed Merchant, i l’entrada en servei dels portaavions d’escorta els va significar una gran amenaça. Posteriorment varen ser derivats a treballs de transport en el front oriental, on varen participar en el Bloqueig de Stalingrad i, el 1943, algunes unitats se’ls va dotar amb bombes teledirigides tipus HS 293, però els seus resultats no varen ser satisfactoris. Amb aquest declivi, durant el 1943 només varen enfonsar 13 embarcacions i varen perdre 18 aparells. Aquestes operacions varen ser abandonades a la tardor de 1944, any que es varen deixar de construir, i en les missions de reconeixement varen ser substituït pel Junker Ju 290. Els Condor varen servir durant els mesos finals de la guerra com a transports, enquadrats en els Transportstaffeln 5 i 200, així com en el Führerkürierstaffer. Entre els efectius d’aquests últim s’incloïa el FW 200C-4/U1 assignat a en Heinrich Himmler. Aproximadament es varen construir en total uns 276 Condor.

El 9 d’abril de 1940 un d’aquests aparells va ser capturat pels britànic a Shoreham i va ser registrat el 15 de maig de 1940 com a G-AGAY i va ser utilitzat per la British Overseas Airways Corporation. El 9 de gener de 1941 va ser transferit a la RAF com a DX117, però va ser desmantellat per culpa d’una accident en aterrar el 12 de juliol de 1941. En Winston Churchill els va anomenar Scourge of the Atlantic degut a la seva contribució a les greus pèrdues aliades provocades pels submarins. Un FW.200C-3 també va servir en l’exèrcit soviètic, adossat en la unitat NII VVS. Era el serial ex F8+GW (W. Número 0034). Aquest avió va ser provat en les instal·lacions de la NII VVS a Moscou el març de 1943 després de ser capturat a Stalingrad. Tenia un esquema de pintura de la Marina soviètica: RLM72/73/65.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply