El Radar

El radar va ser un instrument que emetia ones electromagnètiques modulades i impulsos amb les que es podia determinar la posició d’un objecte a l’espai. Les ones reflectides per l’objecte que interceptava donava una seqüència que permetia establir la direcció, la distància, la velocitat i l’altura de l’avió. El radar va ser inventat per Robert Watson-Watt, del National Physical Laboratoy, i va posar el nom de radar per les sigles de Radio Detecting And Ranging.

Els Estats Units i Alemanya varen treballar des de principis de segle amb aquesta nova tecnologia, però serà la Gran Bretanya, amb el comandament de caça britànic qui es servirà d’aquest sistema per interceptar l’arribada d’avions enemics, el 1938, abans de la Segona Guerra Mundial i varen construir una xarxa de 50 estacions de seguiment amb radars ubicats per la costa. El radar va oferir una avantatja als Aliats en la Batalla de la Gran Bretanya i en tot el conflicte, i podia detectar els avions enemics a uns 110 quilòmetres de les estacions que estaven ubicades al sud-est d’Anglaterra. Amb el temps els radars varen acabar seguint els objectius automàticament. El radar aeri, introduït el 1941, va permetre als caces nocturns localitzar objectius, i més tard va ajudar a la navegació dels bombarders. Els U-boots que emergien a la foscor per seguretat també podien ser detectats pels avions, que il·luminaven als submarins abans d’atacar-los. Els radars terrestres també varen ajudar als bombarders a arribar als seus objectius, rastrejant amb precisió i transmetent informació als avions. En la guerra per mar, els radars es varen utilitzar per detectar avions enemics, i també va dirigir el foc d’artilleria, que amb la nova tecnologia va ser inclús eficaç en la foscor.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply