El camp de concentració de Flossenburg

El camp de Flossenbürg està situat a l’alta Baviera, construït damunt d’unes ruïnes d’un castell medieval, es troba a 130 quilòmetres al nord-est de Nuremberg, en el bosc de Bohèmia, a la frontera amb l’antiga Txecoslovàquia, i va ser un camp destinat casi exclusivament a l’extermini. El camp va ser edificat el 1938 pels anti feixistes alemanys que en varen acabar sent les primeres víctimes. Va ser el quart camp en ser construït, després dels de Dachau, Sachsenhausen i Buchenwald. Inicialment, els detinguts eren presoners polítics, jueus i criminals. A mesura que la guerra progressava es varen afegir presoners dels territoris ocupats de l’est. En total varen haver-hi 100.000 presoners, i tots varen ser assassinats i incinerats. Oficialment varen morir a Flossenbürg 73.296 persones.

El camp tenia una cantera de granit i un taller de talla de pedra per la DEST on els presoners hi treballaven com a esclaus. A partir de 1943, la Messerschmitt va construir-hi edificis industrials en el recinte de la cantera. Més de 80 comandos externs varen subministrar la mà d’obra de les fàbriques d’armament o d’aeronàutica, o treballaven en altres sectors industrials. Treballaven per grans firmes com Siemens, Flick, Osram, Junker, Zeiss Ikon o Auto Union. També Varen construir galeries subterrànies per la fàbrica Richard de Txecoslovàquia per fabricar motors, peces per tancs i elements pels V-1 i V-2. Al voltant de 12.000 presoners de diferents nacionalitats varen morir treballant en aquestes galeries durant el 1944 i el 1945. Els detinguts no aptes pel treball eren assassinats, especialment en el marc de l’operació 14 f 13. En el camp també es varen fer experiments mèdics en el Revier, la infermeria. Molts dels colpistes del 20 de juliol de 1944 varen ser executats a Flossenberg, entre ells Wilhelm Canaris, Hans Oster o el pastor Dietrich Bonhoeffer. Altres que varen passar pel camps varen ser Kurt von Schuschnigg, la seva dona i la seva filla, Hjalmar Schacht, Franz Halder i Alexander Falkenhausen, els prínceps Albert de Baviera i Felip de Hesse, o Robert Desnos.

Els comandants de Flossenbürg varen ser Jakob Weiseborn de 1938 a 1939, any en què es va suïcidar; Karl Künster, responsables de les execucions massives de presoners de guerra russos i polonesos; Karl Fritzsch, durant uns pocs mesos el 1942; fins el 1943 Egon Zill, antic director de Struthof, i finalment Max Koegel, antic director de Ravensbrück i de Majdanek, conegut pel seu extermini brutal. Arrestat el 1946, es va penjar a la seva cel·la.

Flossenbürg va ser evacuat el 21 d’abril de 1945, la majoria a Dachau. La meitat no varen sobreviure, caient d’esgotament o assassinats per les SS. Quan els nord-americans varen alliberar el camp tres dies després de ser abandonat, varen trobar-hi els detinguts que quedaven en un estat lamentable. En el camp avui en dia hi ha un monument que té la forma simbòlica d’una xemeneia de forn crematori amb la llista numèrica dels presoners morts en aquest camp, mentre que l’antic búnquer ara és un museu.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply