El camp de concentració de Mauthausen

Sobre un turó al costat del riu Danubi, a la regió de Linz, a uns 25 quilòmetres a l’est de la ciutat austríaca, a l’Alta Àustria, els nazis varen construir el camp de concentració de Mauthausen amb parets de granit i amb unes torres de vigilància que donaven un aspecte semblant a una fortalesa. Les canteres de granit i la proximitat del ferrocarril expliquen el perquè es va elegir el poble de Mauthausen, que va ser el primer camp construït fora d’Alemanya i el darrer en ser alliberat. El 1938, el dia següent de l’Anschluss, un kommando de Dachau va ser enviats a la cantera de Wienergraben per obtenir pedres que, a partir de 1939, varen servir per construir el camp. A partir dels quatre primers barracons aixecats en els primers mesos, el complex no va parar de créixer amb noves edificacions, la kommandantur, els garatges de les SS, les cuines, els crematoris, el búnquer, a més dels xalets per als guardians ubicats fora del recinte i el camí d’accés a la pedrera; un enorme mur de pedra, les torres de vigilància i les filferrades electrificades tancaven el recinte dels presoners. La porta principal estava adornada per una àguila de bronze que s’havia de saludar a l’entrar. Des del interior no es podia veure el paisatge de l’exterior i només s’hi podia veure les torres de vigilància o les xemeneies dels forns crematoris. Sobre Àustria es va ampliar una immensa xarxa de camps annexes, uns 70 aproximadament, que depenien de Mauthausen, com Gusen, Ebensee i Melk, i subcamps que subministraven mà d’obra per la indústria alemanya d’armament durant la guerra. Els detinguts declarats no aptes pel treball, eren exterminats en el programa T4, hi eren gasejats en la cambra o en camions del camps, a Gusen i e l’Institut d’eutanàsia de Hartheim.

Els primers presoners que varen arribar al camp varen ser els polonesos. Aquests presoners eren presoners polítics, asocials, Testimonis de Jehovà i resistents de tots els països ocupats. Més tard varen acabar a Mauthausen nombrosos espanyols republicans que varen començar a arribar-hi a partir de 1939, però a partir de 1941 els grans contingents el varen constituir els russos, tant civils com militars. L’any 1942, el recinte ja tenia el caràcter de fortalesa inexpugnable, però les ampliacions no varen cessar, tant en el camp principal com en l’exterior, amb l’aixecament de la cambra de gas, un nou forn crematori i la sala de les execucions on s’executaven els presoners amb un tret a la nuca. Els jueus varen arribar-hi en massa a partir de 1944, especialment d’Hongria i d’altres camps, en especial d’Auschwitz.

Mauthausen, com a camp de treball de categoria III, era un dels més espantosos que hi havia; els presoners havien de pujar per una escalera de 186 escalons per arribar a la cantera. Pel matí, a l’alba, els presoners baixaven corrents colpejats per les SS. A la nit, la pujada es feia en columnes de cinc amb una pedra de fins a 50 quilograms a l’espatlla. Sovint, els presoners esgotats queien desplomats i llançaven la seva càrrega, la qual rodava avall contra els següents presoners. El presoner que per pujar necessitava l’ajuda d’un altre el dia següent o en un altre molt pròxim era assassinat. El que no podia per esgotament era mort en el mateix moment per les SS i eren tirats des de dalt de la cantera per diversió dels nazis. A vegades, els guàrdies de les SS obligaven als presoners cansats a córrer per les escales amb grans blocs de pedra per provocar caigudes. Els que sobrevivien la prova, més tard els llançaven d’un penya-segat anomenat The Parachutists Wall (Mur de paracaigudistes). A punta de pistola, cada presoner tenia l’opció de rebre un tret o ser llançat pel precipici. Alguns presoners, no poden suportar les tortures del camp, es llançaven voluntàriament des del penya-segat. Els suïcidis eren freqüents. En el treball esgotador s’hi sumaven les epidèmies i la crueltat dels guàrdies. També en el camp s’hi varen practicar diversos experiments mèdics.

El primer comandant de Mauthausen va ser l’Albert Sauer, amb en Joseph Kramer d’assistent. El 1939, per les protestes de la població en relació al transport de cadàvers del camp cap al crematori civil de la ciutat de Steyr, varen ser substituïts per en Franz Ziereis i el seu adjunt Georg Bachmayer.

El camp va ser alliberat del 5 al 7 de maig de 1945. Avui en dia hi ha diversos monuments que recorden els més de 200.000 deportats que varen passar pel camp, sense comptar els que eren exterminats immediatament i per tant no eren enregistrats, i unes 10.000 persones que varen morir en el trasllat. Un 50% dels homes que varen entrar en el camp varen ser exterminats directament o a través de treball forçat, les malalties o la fam. Avui en dia, l’escala de la mort forma part de les visites guiades del Memorial de Mauthausen. Les escales s’han renovat i s’han redreçat per què els turistes les puguin pujar fàcilment. Actualment, la cantera de Mauthausen està coberta d’arbres i arbustos, i gran part del camp està cobert per zones residencials construïdes després de la guerra.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply