La Nit dels Vidres Trencats

La Nit dels Vidres Trencats, la Reichskristallnacht, va ser el nom donat en to de burla al pogrom del 9 al 10 de novembre de 1938 pels vidres trencats ocasionats de les destrosses fetes pels nazis.

El 7 de novembre, en Herschel Grynszpan, un jove jueu d’origen polonès que la seva família acabava de ser expulsada d’Alemanya, va ferir mortalment a l’Ernst vom Rath, un conseller de l’ambaixada alemanya a París. Al dia següent, en el nord d’Alemanya varen començar accions aïllades antisemites, però varen ser en Joseph Goebbels i en Reinhard Heydrich els cervells del pogrom de la nit del 9 al 10 de novembre. El resultat d’aquella nit varen ser milers de llars i comerços jueus, que encara estaven tolerats, atacats i saquejats, la majoria de les sinagogues varen ser cremades, al voltant de 30.000 ciutadans varen ser internats en camps de concentració i diversos centenars varen ser assassinats.

Aquella tarda, l’Adolf Hitler va pronunciar un discurs pels joves de les SS sense mencionar el què havia passat, deixant que impopularitat caigués sobre en Goebbels i el seu partit. Al dia següent, una sèrie de decrets varen castigar als jueus; se’ls condemnava a pagar una indemnització al Reich de 1.000 milions de Reichsmarks, a sufragar per la seva compta els danys patits en els seus establiments i a renunciar a qualsevol indemnització per part del Reich. El decret sobre l’exclusió dels jueus de la vida econòmica els prohibia el comerç al detall, muntar empreses de transport o exercir d’artesans amb el seu propi nom. Metges i advocats ja no podien exercir, ni tant sols per la seva pròpia comunitat. Se’ls va donar el plaç de l’1 de gener de 1939 ver vendre els seus béns immobles, empreses, accions, joies i obres d’art. El preu oferit va ser tant baix que aquesta arianització va ser, de fet, una confiscació. A l’arianització s’hi ha d’afegir unes altres limitacions: els jueus ja no podien anar a la piscina, als cinemes o teatres, a les sales de concert o als museus, bi els estava prohibit accedir als compartiments del ferrocarril ocupat pels aris. No podien tenir plat, or o diamants, ni tampoc receptors de ràdio. Se’ls va tallar el telèfon i se’ls va retirar el permís de conduir. Se’ls va exigir que es reunissin en edificis jueus i a realitzar treballs forçats. Els col·legis es varen tancar pels jueus i se’ls va excloure del sistema d’assistència pública general. Els carrers en nom jueus varen ser rebatejats i els que no havien complert amb la la llei d’agost de 1938, que els obligava a afegir Israel o Sara al seu nom que no portava nom jueu, havien de fer-ho immediatament. Finalment, tots els jueus varen ser obligats a associar-se a l’Unió Nacional de jueus alemanys.

El 1942, la investigació sobre l’assassinat d’en Vom Rath va revelar a les autoritats del Reich relacions homosexuals entre el secretari de l’ambaixada i en Grynszpan. Les dades es varen confirmar, però els alts funcionaris alemanys varen callar.

La Nit dels Vidres Trencats va ser la manifestació més important d’aquest tipus feta a Alemanya des de l’Edat Mitjana. La caiguda del mur de Berlín el 9 de novembre de 1989 hagués pogut fer aquesta data una festa nacional, però el record de la Nit dels Vidres Trencats ho va fer impossible.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply