El P-38

El 1934, la companyia Lockhed va treure a la llum a un nou aparell de doble fusellatge anomenat Lockheed L 10 Electra. El 1937, l’enginyer Clarence Johnson va decidir desenvolupar encara més el programa del Lockheed L 10 Electra per convertir-lo en un poderós caça interceptor que el US Army Corps havia sol·licitat. D’aquesta manera, la Lockhed Aircraft Company es va posar a treballar i va construir un caça bimotor amb una gòndola prolongada en els dos fusellatges on hi havia cada motor en la punta. Cada fusellatge s’unia en la part de davant amb la cabina i les ales, mentre que en la de darrere s’unia per dos timons de cola al llarg d’un estabilitzador que incloïa uns contrapesos anomenats Masses de balanceig. En cada part frontal dels dos fusellatges hi havia dos motors Allison V-1710 de 12 cilindres en línia a 1.425 cavalls de vapor accionats per una hèlix tripala metàl·lica Curtis-Electric, disposant cada carenat del motor a una presa d’aire frontal per refrigerar els carburadors i un turbocompressor Genearl Electric B33 amb uns radiadors en els seus laterals dotats d’aletes per regular el flux de l’aire. Altres característiques importants d’aquest nou caça varen ser una cabina de cristall pla i mate que eliminava els reflexes solars, uns timons de cua en els que sobresortia a sota la part inferior una prominència per esmortir cops en els aterratges i uns trens d’aterratge en els carenats del motor i en la part frontal de l’aparell sota la cabina. D’armament disposava de 4 metralladores Colt Browning de 12,7 mil·límetres amb un canó Hispano M2 de 20 mil·límetres que se situava en el morro de l’avió per tenir més potència de foc. Un dels inconvenients que va tenir el nou aparell es produïa quan el pilot havia de saltar en paracaigudes, ja que havia de fer-ho quan el P-38 estigués boca avall per evitar colpejar-se amb l’estabilitzador de darrere. El nom amb què la Lockheed va batejar a l’aparell va ser el de P-38 Lighting, Llamp. El primer vol del P-38 es va produir el 27 de gener de 1939 amb molt bons resultats.

El 14 d’agost de 1942, un P-38 Lighting va localitzar sobre Islàndia a un Condor Focke Wulf Fw 200 i el va disparar amb les seves metralladores fins a destruir-lo. Aquesta va ser la primera victòria d’Estats Units a Alemanya en la Segona Guerra Mundial i l’havia protagonitzat un P-38. Al llarg de 1942, els P-38 varen començar a arribar a la Gran Bretanya en vol directe per iniciar les seves missions a Europa. El novembre de 1942, varen participar en l’Operació Torxa, tenint grans èxits a Argèlia i Tunísia en atacar les formacions d’avions de transport italians Savoia Marchetti SM 81. A finals de mes havien destruït 11 avions de les Regia Aeronàutica. El 28 de novembre, un P-38 va destruir a un Junker Ju 88 i aquest pilot victoriós va aconseguir el primer títol d’as amb aquest aparell. Tot i que en el nord de l’Àfrica varen aconseguir grans èxits, varen destruir més de 100 transports de l’Eix, entre ells molts Junkers Ju 52, també varen patir moltes pèrdues, la majoria entre el corredor aeri entre Sicília i Tunísia.

Pel juliol de 1943, els P-38 varen començar a escortar les fortaleses B-17 i B-24 en els seus bombardejos sobre Europa i Alemanya. Però a la tardor els P-38 no varen donar els resultats esperats destruint només 23 aparells enemics i 17 d’ells es varen perdre. Tot i això, varen destacar en l’assalt al complex industrial de Steyr, a Àustria, i en el bombardeig a les refineries de Ploiesti, a Romania, on es varen enfrontar als caces romanesos IAR-80 amb èxit. Amb qui més varen lluitar els P-38 varen ser amb els caces Messerschmitt Bf 109 i Focke Wulf Fw 190, així com els Macchi italians. La tàctica dels P-38 per superar als avions de l’Eix era el Hit and Run, que consistia en caure sobre els caces alemanys mentre obrien foc per després escapar ascendint en vertical.

Sobre l’oceà Pacífic, els primers P-38 varen lluitar en la campanya de Nova Guinea atacant objectius sobre les illes Salomó, Rabaul o Nova Bretanya, sent els primers avions en evadir-se i superar als caces japonesos Zero per atacar objectius més concrets com els bombarders. El caça P-38 es va fer famós el 18 d’abril de 1943 quan 16 d’aquests avions varen destruir sobre Bougainville, a Nova Guinea, al bombarder japonès Mitsubishi G4M on viatjava l’almirall Isoroku Yamamoto.

Durant el 1944, els P-38 Lighting varen combatre amb els bombarders de la USAAF per tot Europa, a més varen ser els encarregats de fotografiar les platges pel futur desembarcament de Normandia. Pels nord-americans els P-38 es varen convertir en uns avions excepcionals, ja que va ser un dels caces nord-americans que més victòries aèries va aconseguir, va ser el caça que va produir els millors asos i el que va abatre més aparells japonesos. També varen participar a Normandia, en la reconquesta de França, en la campanya italiana, en la contraofensiva a Birmània, en l’Operació Market Garden sobre Holanda i en la campanya de Filipines. A finals de 1944, els P-38 varen destruir més de 400 avions enemics. El 1944 el caça encara es va fer més famós perquè era l’aparell que portava el poeta Antonie Saint-Exupéry quan va ser tocat i abatut al Mediterrani, a prop de Marsella.

Quan va començar el 1945, els primers P-38 Lighting varen començar a sobrevolar Berlín, fent-se famosos per destruir aeròdroms alemanys com el de Gotha. En acabar la Segona Guerra Mundial varen ser enviats als Estats Units.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply