Txecoslovàquia

Txecoslovàquia era la unió de dos pobles diferents, el txec i l’eslovac, que antigament es trobaven separats per raons històriques, religioses, econòmiques i psicològiques. Eslovàquia va tenir el seu moment àlgid en el segle IX, època en que va rebre el cristianisme dels sants Ciril i Metodi, mentre que el poble txec es va forjar en una lluita contra l’Església i els emperadors austríacs. Mentre els txecs estaven lluitant per la seva independència i la seva fe, els eslovacs es trobaven sense gaires aldarulls en el regle hongarès, ja que entre els dos països no hi havia diferències religioses i les lingüístiques no tenien valor, ja que era entrat el segle XVIII, on l’única llengua oficial era el llatí.

En el segle XX:

Abans de ser envaïda per Alemanya, el març de 1939, la nació txeca contava amb uns set milions de txecs, tres milions d’eslovacs, set cents mil hongaresos, quatre cents mil rutens, cent mil polonesos i tres milions sis cents mil alemanys. Aquests constituïen la minoria ètnica més nombrosa del país i residien, la majoria, en la regió anomenada dels Sudets. Gran part de la gent que provenia d’altres nacions llançaven mirades nostàlgiques cap a les seves mares pàtries i desitjaven una autonomia més àmplia de la que tenien. Els propis eslovacs formulaven algunes exigències.

Un cop va acabar la Primera Guerra Mundial, el nou govern dirigit per l’Edvard Benes i en Jan Masaryk varen crear l’Estat txecoslovac en la conferència de París de 1919 i es varen comprometre a implantar un sistema federal semblant al de Suïssa amb els cantons per respectar les diferents nacionalitats que vivien al país. El país va viure amb una certa calma fins que el 1933 els nazis varen arribar al poder i el nacionalsocialisme es va infiltrar en la regió dels Sudets. Després de l’ocupació d’Àustria per part dels alemanys el març de 1938, l’Adolf Hitler va començar a reclamar el territori txec dels Sudets. Després de diverses trobades per intentar evitar una intervenció militar alemanya a Txecoslovàquia, es va arribar a l’acord del Pacte de Munic ,on els txecs havien de cedir a Alemanya el territori dels Sudets. D’acord amb les xifres oficials alemanyes, després del Pacte Txecoslovàquia va perdre el 66% del seu carbó, el 80% dels seus lingots, el 86% dels seus productes químics, el 80% del seu ciment, el 80% de les seves indústries tèxtils, el 70% del seu ferro i del seu acer, el 70% de la seva energia elèctrica i el 40% de la seva riquesa en fusta. Una nació industrial en plena prosperitat va veure com de cop quedava en bancarrota. Finalment, no aturant-se en els seus plans conqueridors i amb el somni de tenir Praga, els nazis varen envair al país el març de 1939 i varen convertir Txecoslovàquia en el Protectorat de Bohèmia i Moràvia.

Els alemanys varen imposar un govern titella dirigit per l’Emil Hacha, que obeïa les ordres dels alemanys sense protestar. Poc després, molts jueus varen ser entregats a la Gestapo, sense poder gaudir ni tant sols del mínim de protecció legal que per llavors encara tenien els jueus alemanys. Davant del nou perill, molts jueus varen fugir del país i amb només sis mesos 35.000 jueus varen fugir del Protectorat. Els drets que tenien els jueus de Txecoslovàquia varen ajudar a en Heinrich Heydrich a dur a terme la seva depuració. Des de generacions enrere, els jueus de Praga elegien ells mateixos la seva pròpia administració , i aquesta s’ocupava dels assumptes jueus en tot el país. Per aquesta fet, els alemanys varen instituir que la comunitat jueva de Praga fos la portaveu de tots els jueus de Txecoslovàquia, on s’agrupaven 32 comunitats diferents, i la Gestapo operava des del propi edifici de la comunitat jueva. El pla d’en Heydrich era primer ajuntar tots els jueus per després deportar-los a altres llocs. Per aquesta mesura, la comunitat jueva de Praga havia crescut de 35.425 membres a 46.170, degut a que uns 8.000 jueus de les ciutats menors havien sigut evacuats cap a Praga.

El 26 de juliol de 1939, el capità Adolf Eichmann va establir-hi a Praga una filial del Centre d’Emigració Jueva. Al principi, Eichmann exigia la deportació de 70.000 jueus a l’any, i quan el Doctor Kafka, el president de la comunitat jueva de Praga, va posar dificultats per raons de bloqueig que pesava sobre els béns jueus, Eichmann va amenaçar amb apoderar-se cada dia de 300 jueus per enviar-los a Dachau i a Mergerlsgrün. A més, els alemanys varen bloquejar els béns dels jueus, varen confiscar les empreses jueves i varen acomiadar els treballadors jueus.

En la Segona Guerra Mundial:

Quan va començar la Segona Guerra Mundial els alemanys varen dur a terme actes criminals contra la població txeca, actes que es varen intensificar amb l’Operació Barbarroja. En total varen ser deportats 305.000 txecs als camps de concentració i només 75.000 d’ells en varen sortir en vida.  Quan els nazis varen tenir que evacuar Txecoslovàquia el número de víctimes causades era de 360.000. Durant la guerra, certs sectors del nacionalisme eslovac varen col·laborar amb Alemanya, mentre que els txecs s’oposaven al nazisme. Aquestes diferències varen portar conflictes després de la guerra.

Després de la guerra:

Txecoslovàquia va recuperar les seves fronteres de 1919, però les diferències entre les diferents nacionalitats i territoris varen continuar vigents. Bohèmia i Moràvia eren zones desenvolupades i la poblades per gent modernista, nacionalista i de religió protestant, mentre que, pel contrari, Eslovàquia era menys desenvolupada i la seva població en general era catòlica i conservadora.

El 1948 el país va caure sota el poder dels comunistes, controlats des de Moscou, i es va aliar amb la Unió Soviètica amb un cert grau d’autonomia que, posteriorment, va augmentar el 1956 i el 1960. Durant aquell temps va continuar existint un cert descontentament d’Eslovàquia, pel que els autors de la primavera txecoslovaca de 1968, una revolució contra el poder de Moscou que va ser aixafada per la via militar pels soviètics, es va decidir donar en el país una estructura federal. D’aquesta manera en el Programa d’Acció del partit comunista de Txecoslovàquia va decidir donar una constitució federal en el país, que va ser defensada per les 70 personalitats que varen firmar el manifest de 2.000 paraules. Posteriorment, quan la federació es va instal·lar, després de la invasió soviètica, certa premsa va indicar que la federació era una imposició estrangera per debilitar el país.

Finalment, després de la caiguda del Mur de Berlín, Txecoslovàquia es va partir en dos Estats; el txec i l’eslovac.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply