Eslovàquia

Eslovàquia formava abans de 1939 part de Txecoslovàquia, però amb l’annexió forçosa al Reich alemany el març de 1939, la regió txecoslovaca es va convertir en el protectorat de Bohèmia i Moràvia. L’alemanya nazi controlava la vida política i econòmica del país que estava sota el comandament d’un Reichsprotector que col·laborava amistosament amb el govern del president Emil Hacha.

A mitjans de 1943, quan la guerra començava a canviar de rumb, el govern txecoslovac a l’exili, a Londres, va pensar en organitzar moviments resistents a dins del país, i es va elegir Eslovàquia com la zona més adequada pel seu terreny muntanyós i la seva proximitat al front rus. Amb l’entrada de les tropes alemanyes a Eslovàquia, els eslovacs es varen tenir que organitzar prematurament i alguns no es varen poder unir a temps als revoltats i, al mateix temps, els alemanys varen reaccionar de forma brutal contra ells. En la part central del país, els nacionalistes varen ser rebutjats, però al sud-oest, la reacció dels revoltats va aturar l’avanç de les tropes alemanyes i va facilitar l’entrada de les tropes soviètiques que ja es trobaven a prop del riu San. En un principi, l’entrada dels soviètics va facilitar la feina dels revoltats eslovacs, però una ràpida acció alemanya, que va començar a mitjans d’octubre, va obligar als nacionalistes a abandonar les seves posicions i adoptar una guerra de guerrilles refugiant-se en la cadena muntanyosa dels Càrpats coneguda amb el nom d’Alts Tatras. A partir de llavors, i durant els anys 1944 i part del 1945, fins l’alliberació del país, les operacions de la Resistència eslovaca es farà conjuntament amb els moviments de l’exèrcit soviètic. A principis de setembre de 1944, els soviètics varen iniciar atacs per ocupar el port de muntanya de Dukla, porta natural per la penetració a Eslovènia oriental. Durant el mes d’octubre, el cos de l’Exèrcit txecoslovac que combat en les files de l’exèrcit soviètic, va irrompre a Eslovènia oriental i es va instal·lar, fins a finals de 1944, a la riba del riu Ondava.

Van contribuir a la difícil conquesta dels Càrpats el I Front ucraïnès comandat per Ivan Koniev i el IV Front ucraïnès comandat per Petrov.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply