El gueto de Varsòvia

Els 380.000 jueus de Varsòvia, un terç de la seva població, eren la comunitat jueva més gran d’Europa. Quan els nazis varen ocupar Polònia varen construir el gueto de Varsòvia al nord de la ciutat, un districte de quatre quilòmetres de llarg per dos quilòmetres i mig d’ample amb una extensió de 340 hectàrees, que es va establir a l’octubre de 1939. En ell hi podien viure 450.000 habitants que vivien separats de la resta de la ciutat per un mur, conegut com el mur de la vergonya, construït a la tardor de 1940, de la resta de la ciutat. Existien unes 27.000 vivendes, i cada vivenda tenia un termini mig de dues habitacions i mitja. Els nazis varen tapar les finestres i les portes de les vivendes que donaven a altres barris de la ciutat perquè no es comuniquessin amb la resta de la població. La ciutat va quedar dividia en tres zones: una pels polonesos, una altra pels alemanys i un sector especial pels jueus, el gueto. La diferència entre un camp de concentració i aquest barri de Varsòvia es mínima i el patiment per la gana i les malalties hi eren ben presents. Els alemanys varen imposar un Consell de jueus que havien d’actuar de forma cruel contra els seus propis companys. Els jueus rics varen poder, el principi, llogar vivendes més espaioses, mentre la resta havien de viure en vivendes petites en les que hi dormien fins a trenta-sis persones. Aquells que posseïen or, diamants o dòlars suficients podien tenia una vida més o menys acceptable i no tenien que témer ni per la policia jueva ni per l’alemanya. A l’interior del gueto circulava un tramvia que no portava cap número, sinó, com a senyal, l’estrella de David. La direcció dels ferrocarrils havia rebut ordres de que els trens que creuaven pel gueto ho fessin a màxima velocitat per no tenir que veure aquella gent. Al cap del temps el punt per on passava el ferrocarril es va tornar en el punt neuràlgic del contraban; els nens polonesos tiraven des de les plataformes del tren sacs al carrer que eren recollits pels nens jueus del gueto. Mentre les autoritats alemanyes ordenaven les mesures més severes i violentes contra la gent del gueto, els alts caps organitzaven orgies sexuals en els locals nocturns que es fundaven en el gueto.

El 15 de novembre de 1940, els nazis varen tancar a tots els jueus polonesos a l’interior dels guetos i ja no varen poder sortir més fora de la ciutat. En una superfície tant petita, el 2,4% de la superfície total de la ciutat, s’hi van encabir 400.000 jueus, que ja s’hi anaven sumant persones procedents del districte de Varsòvia, i al llarg del 1941 el gueto contenia mig milió de persones, assenyalades amb l’estrella blava, a diferència del color groc dels altres llocs. Les autoritats alemanyes, amb les dràstiques restriccions de subministraments i la pèssima salubritat, varen crear deliberadament les condicions que havien de dur a la mortalitat massiva per inanició i per les epidèmies. Diàriament morien de 100 a 150 persones, de manera que prop de 85.000, entre ells 20.000 nens, varen morir de mort natural. El 1941 es varen registrar 44.630 casos de defunció per malnutrició, però els metges nazis varen arribar a la conclusió que passarien cinc anys abans de que tots els habitants haguessin mort de gana.

Els jueus varen començar a estudiar el problema que tenien i varen fer forats al mur, i alguns policies polonesos feien la vista grossa i deixaven que alguns jueus passessin per uns canals subterranis que conduïen a l’exterior. Normalment eren els nens els que es dedicaven, dia i nit, a aquestes activitats de contraban. Quan els policies alemanys enxampaven els nens que feien aquestes activitats no tenien miraments i els disparaven des de l’altra banda del mur. Una organització va aconseguir fer arribar pels conductes secrets unes vaques que varen ser amagades al tercer pis d’una casa. A més, els agents del SD, la Gestapo i les SS a Varsòvia eren fàcils de subornar perquè fessin la vista grossa. A la primavera de 1942, la Wehrmacht va començar a deportar amb trens a la població del gueto als camps d’extermini. En total en varen deportar a 310.322 jueus. Alguns alemanys però varen discrepar en l’enviament dels jueus cap als camps d’extermini, com per exemple Odilo Globocznik, que els volia utilitzar com a mà d’obra esclava en el seu negoci de Többens i, inclús, els hi varen construir refugis antiaeris. Però a finals de setembre de 1942 gran part dels jueus del gueto varen ser portats al camp de Treblinka on varen ser exterminats a les cambres de gas. Llavors, elements de la resistència varen aconseguir adquirir, a preus astronòmics, fusells, pistoles, munició, bombes de mà, metralladores i armes pesades. Aquestes armes les venien soldats alemanys i, sobretot, les unitats italianes destinades a aquell sector.

L’organització armada, dirigida per Mordechai Anielewicz, va rebel·lar-se el 19 d’abril de 1943 quan els nazis volien desmantellar el gueto. En aquells moments només hi quedaven en el gueto 75.000 persones. Després d’uns quants dies de lluita, la rebel·lió va ser eliminada per 3.000 agents de les SS que varen tenir que necessitar el suport dels tancs i de l’artilleria alemanya. La primera setmana de la rebel·lió els alemanys varen trobar la resistència de mil homes de la milícia jueva que es defensava amb pistoles, metralladores i còctels molotov.  El 8 de maig de 1943, quan era evident que no podien aguantar l’ofensiva alemanya, Anielewicz es va suïcidar i el gueto va ser ocupat pels nazis que el varen desmantellar el 16 de maig de 1943. Durant  la rebel·lió varen morir 14.000 jueus i 400 soldats alemanys.

Avui en dia només queden ruïnes del gueto de Varsòvia.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply