El camp de concentració de Ravensbrück

El novembre de 1938 es va començar a construir aquest camp de concentració destinat a les dones. El camp està situat a 80 quilòmetres al nord de Berlín sobre una duna d’arena en un lloc fred anomenat la petita Sibèria meklemburgesa, a prop del llac Furstenberg, en el Meklemburg. A principis de 1939, 500 presoneres varen ser transportats des de Sachsenhausen a on hi hauria aquest nou camp per acabar-lo de construir. Un primer comboi carregat amb 867 dones del camp de concentració de Lichtenburg, la majoria alemanyes i austríaques, va arribar a Ravensbrück el 13 de maig de 1939. Des de 1939 a 1945, 130.000 dones i nens, 20.000 homes i 1.000 adolescents de 23 nacionalitats diferents varen ser internats en aquest camp per motius polítics, racials o religiosos. Les primeres dones que varen arribar eren polítiques alemanyes i austríaques, i Testimonis de Jehovà, però a partir de 1940 arribaven de tots els països ocupats per la Wehrmacht. Al costat del camp de dones hi havia un petit camp per homes. El camp va ser engrandit fins a tres ocasions i, fins i tot, va tenir un camp annex per a adolescents, Uckermark, 20 tallers de producció Siemens&Halske i la fàbrica Industriehof de recuperació de vestimenta militar, a part de més de 70 comandos disseminats al llarg del Reich. Les feines de construcció varen ser encarregades a les presoneres que també treballaven per la indústria de la guerra, particularment per l’empresa Siemens i els tallers de la Industrihof. Molts kommandos depenien del camp central. Aquestes unitats de treball estaven repartides per tot Alemanya. Els camps de Sachsenhausen, Buchenwald, Mauthausen, Dachau i Flossenburg varen reclamar la mà d’obra femenina de Ravensbrück.

Les SS varen practicar diverses tècniques d‘extermini: afusellament, enverinament per injeccions, cambra de gas…. També en aquest camp es varen practicar experiments mèdics criminals amb dones i nens. Els nens patien el mateix tractament que els adults, pocs varen sobreviure la deportació. El 1942, els metges de les SS varen rebre l’ordre de fer avortar a totes aquelles dones que tinguessin un embaràs inferior a 8 mesos. També es varen realitzar una gran número d’esterilitzacions forçades, sobretot en les nenes gitanes. El 1943, el doctor Treite li va agradar esperar el part de les dones embarassades per estrangular o afogar als nens que neixen en presència de les mares. A partir de 1944 deixaven en vida els recents nascuts perquè morissin per la falta d’atencions. Des de 1943 al 1945 varen néixer 863 nens a Ravensbrück que varen morir de gana o de fred. Les presoneres eren insuficientment alimentades, la majoria queien esgotades i patien superpoblació, epidèmies, maltractaments. Les malaltes i les dones grans eren enviades als camps d’extermini, altres eren assassinades per mitjà d’una injecció de fenol o en la cambra de gas, construïda en un barracó a finals de 1944 després de l’evacuació d’Auschwitz, on varen ser gasejades entre 5.000 i 6.000 detingudes. El llac Schweed, que tancava un costat del recinte, va acollir les cendres de les presoneres executades.

A partir de l’abril de 1945, la Creu Roja Internacional va organitzar una sèrie d’intercanvis de presoners a través de Suïssa i de Suècia. Poques varen poder ser salvades, la majoria varen tenir que suportar marxes terribles mentre els nazis evacuaven el camp per ser enviades a Bergen-Belsen, a Mauthausen, o a Zwouda o Txecoslovàquia. Algunes d’elles varen aconseguir fugir durant aquelles marxes. Durant els últims dies de la guerra el camp va patir un desordre. Quan el 30 d’abril de 1945 les tropes soviètiques varen entrar en el camp no es varen trobar res més que un petit grup de dones moribundes que es varen quedar allí durant els marxes. Es creu que entre 1939 i el febrer de 1945 varen entrar unes 123.000 detingudes, de les quals en varen morir més de 60.000.

Actualment de Ravensbrück no queda res més que una part: El búnquer transformat en museu, el crematori, una fatxada del mur i una fossa comuna. També queda una passadís on varen ser afusellades moltes dones. La Geneviève de Gaulle-Anthonioz va deixar del camp un testimoni espantós en La traversée de la nuit.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply