El carro de combat, el tanc.

Els carros de combat o els tancs es varen utilitzar per primer cop la Gran Bretanya durant la Primera Guerra Mundial. Al principi eren lents i poc fiables, a més de vulnerables a l’artilleria. En els següents anys tots els països varen construir i millorar les característiques dels tancs.

Alemanya:

Pels alemanys, el carro de combat va ser el centre de la seva estratègia basada en la guerra de moviments. Els primers tancs produïts després de 1933 eren petits, amb poc blindatge i anaven poc armats. Al principi del conflicte, la Wehrmacht disposava de 3.505 carros i en varen llançar 2.445 en la campanya de França. La diferència dels blindats alemanys i francesos es devia menys a una qüestió numèrica que a una tàctica, impulsada especialment per Heinz Guderian. Els alemanys concentraven els carros de combat enlloc de dispersar-los al llarg del front com els Aliats, i llançaven a l’atac aquestes unitats compactes sobre certs objectius traient-ne el màxim de rendiment. En finalitzar el conflicte les forces mecanitzades alemanyes contaven amb els tancs més voluminosos i més blindats de totes les potències combatents. La seva utilització va ser molt important en l’ocupació de Polònia, en  la Batalla de França i en el front oriental. A la majoria de les batalles que es varen produir en camp obert es va utilitzar el carro de combat. Va ser utilitzat tant a l’Europa occidental com en els Balcans, sobre terrenys glaçats, en el front oriental i el nord del Àfrica. El gran canvi que es va produir en la fabricació de nous tancs va ser durant l’Operació Barbarroja quan varen descobrir que el tanc soviètic T34/76A tenia més potència de foc. A partir de llavors, Adolf Hitler va ordenar desenvolupar nous vehicles que varen portar noms de feres com Tiger. El carro de combat més famós dels alemanys era el Panzer-Divisionen que va estar en totes les fases de la guerra de terra. Davant de la pressió de Hitler de construir tancs més grans, en els últims anys de guerra els alemanys van desenvolupar el tanc Maus de 100 tones. En general els tancs alemanys eren productes d’enginyeria bastant complexa, i moltes vegades tenien problemes tècnics i havien de ser tornats al Reich per la seva reparació.

La producció alemanya dels carros de combat va ser intensa: 2.200 unitats el 1940, 22.000 el 1944, més de 57.000 tancs es varen construir durant la guerra.

Diferents tancs alemanys:

Els PzKw III i IV (Panzerkamfwagen) de mida mitjana varen ser molt eficaços al principi, però davant de la superioritat dels T-34 i els KV soviètics es varen desenvolupar dos models més pesats, el Panther i el Tiger.

El Panther D, desenvolupat a corre-cuita a finals de 1942, es va utilitzar a partir del 1943 i va actuar per primer cop el juliol de 1943, en la batalla de Kursk. El Panther D va ser un dels millors tancs de la guerra, tenia un canó de 75 mm. i el seu blindatge era més lleuger que el del Tiger.

El Panther, era un tanc construït seguint les pautes del T-34, pesava 45 tones, amb un motor de 600 cavalls que podia anar a 46 km/h i disposava d’una poderosa artilleria.

El Tiger I va ser el tanc preferit per les accions defensives i es va utilitzar per primer cop al final de la campanya del nord de l’Àfrica el 1942, i portava un canó de 88mm. i tenia 100 mm. de blindatge, encara que el seu pes el va fer un tanc lent. Els Aliats varen quedar molt sorpresos amb el Tiger ja que les bales rebotaven en el seu blindatge.

El Tiger II va entrar en combat el 1944, tenia un blindatge de 150 mm. i un canó de 88 mm. El Tiger II només va ser superat al final de la guerra pel tanc soviètic JS ( Josef Stalin ) II, que tenia un canó de 122 mm i. 230 mm .de blindatge.

La Gran Bretanya:

Els britànics varen començar la guerra amb pocs blindats respecte als alemanys i no és va equilibrar les xifres fins la contribució de la tecnologia nord-americana. El model més utilitzat va ser el Churchill el 1942, un vehicle de 40 tones amb un blindatge frontal de 150 mm., maniobrable en tots els terrenys.

La Unió Soviètica:

Els soviètics varen disposar d’un tanc formidable, el T-34, construït el 1939, tenia unes excel·lents prestacions amb unes dimensions de 26 tones, una potència de 500 cavalls, amb una gran autonomia, una velocitat de 53 km/h. El T-34 va ser imbatible en terrenys amb fang, nevats i gelats, i va ser determinant en la Batalla de Stalingrad. A partir del 1944, els soviètics varen construir el KW-85 i el Josip Stalin (JS), com a resposta al Tiger i al Panther alemanys. El JS tenia un pes de 51 tones, amb un blindatge frontal de 210 mm i amb una formidable artilleria. El 1942 els soviètics construïen més de 24.000 tancs i el total d’unitats construïdes durant la guerra va sobrepassar els 105.000.

Els Estats Units:

Els nord-americans tenien el model M-4, denominat M-4Sherman pels britànics. Aquest tanc, el més famós dels tancs produïts pels nord-americans, va ser construït per contra-restar la guerra llamp alemanya i es va començar a produir a partir del 1942. El M-4 era inferior als tancs alemanys, però tenien una logísitica excepcional. Els 400 Sherman que es varen subministrar al VIII Exèrcit britànic va ser molt important per derrotar els alemanys a El-Alamein, a l’octubre de 1943. Els  Sherman també varen jugar un paper molt important durant el desembarcament de Normandia i en l’atac final a Alemanya. L’excepcional aparell industrial nord-americà va produir entre 1941 i 1945 més de 85.000 tancs. Els nord-americans varen posar als tancs noms de generals de la Guerra de Seccessió i de la primera guerra mundial.

Els tancs que disposaven els països:

Alemanya: 3.200/64.000

Itàlia: 1.350/1.000

Japó: 1.200/1.000

Total de l’Eix: 66.000

França: 2.800

Gran Bretanya: 1.200/30.000

Commonwealth: 30.000

Estats Units: 2.000/88.000

Unió Soviètica: 20.000/90.000

Total pels Aliats: 238.000

La xifra de l’esquerra indica les quantitats disponibles en entrar en guerra: la xifra de la dreta, la producció durant les hostilitats. 



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply