Els presoners

A Alemanya:

En el moment que va començar la guerra, l’1 de setembre de 1939, el tracte dels presoners de guerra estava regulat per diferents convencions internacionals com les de La Haya de 1899 i 1907, i la de Ginebra de 1929, ratificada per tots els països bel·ligerants, menys per la Unió Soviètica i Japó. Tot i que els tractats garantien la protecció de la vida i la dignitat dels soldats, varen ser repetidament violats, especialment per Alemanya. L’Adolf Hitler i els comandaments nazis varen ordenar en moltes ocasions eliminar els presoners, sobretot els polonesos i russos considerats racialment inferiors. Dels sis milions de presoners russos només un milió va sobreviure la guerra, un 85% del total, 3.800.000 varen ser eliminats a mans dels alemanys. Els comissaris polítics capturats varen ser sistemàticament assassinats, els demés estaven condemnats a morir de gana o ser tractats com esclaus, on molts morien d’esgotament. Durant els primers sis mesos de l’Operació Barbarroja, els alemanys varen capturar a més de tres milions de presoners, però es varen fer pocs preparatius per mantenir-los i una tercera part varen morir per culpa del fred i per la desnutrició. A Mauthausen es va matar els presoners amb un tret a la nuca. En canvi, el Tercer Reich va respectar sovint les disposicions de La Haya i de Ginebra amb els presoners occidentals, com en el castell de Colditz. Els alemanys varen considerar soldats als resistents de qualsevol procedència, fet pel qual no varen gaudir de cap protecció.

Els governs britànic i alemany es varen acusar mútuament d’haver encadenat als seus presoners de guerra. La realitat és que els dos bàndols varen encadenar els seus presoners.

A la Unió Soviètica:

Dels tres milions de presoners alemanys capturats per l’exèrcit soviètic, al voltant del 40% va morir abans o durant la seva estada en els Gulags. Els sobrevivents varen passar moltes penúries i no varen ser alliberats fins al cap de 10 o 15 anys després del seu captiveri.

En contrast, els presoners alemanys capturats per les potències occidentals, un milió més o menys, només en varen morir un 2% o un 3% durant el seu captiveri. A més, el seu empresonament va ser molt més curt, la majoria d’ells varen ser alliberats abans de 1946 i 1947, excepte algunes excepcions en les quals es va realitzar un procés de desnazificació més radical.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply