Els desertors

A Alemanya:

En la Primera Guerra Mundial, tot i que varen desertar 130.000 homes, només 49 alemanys varen ser condemnats a mort i únicament es va aplicar en 18 casos la sentència. Però durant la Segona Guerra Mundial els desertors que fugien de les seves obligacions varen tenir que pagar un alt preu si eren detinguts. La justícia militar alemanya es va ocupar de 35.000 casos dels quals 22.750 acabarien en sentència de mort, complint-se 15.000 d’elles. La justícia alemanya podia aplicar una pena contra els desertors aplicant el paràgraf 69 del llibre de lleis i penes militar que deia que es considerava culpable a aquell que hagués intentat desentendre l’obligació de servir a la Wehrmacht durant un cert temps. La pena mínima era de sis mesos d’arrest per deserció en el camp de batalla o en els casos més evidents o més greus les penes anaven de cadena perpètua o pena de mort. Al mateix Adolf Hitler es va posicionar a favor de la pena de mort pels desertors en el Mein Kampf quan va dir: Pot ser que mori en el front, els desertors tenen que morir. El 14 d’abril de 1940 va aprovar una norma en què aprovava executar als desertors. Molts desertors alemanys supervivents de la Segona Guerra Mundial varen dur la marca de l’enjudiciament durant desenes d’anys fins que el 2002 el Bundestag va rehabilitar la Gesetzes zur Aufhebung nationalsozialistischer Unrechtsurteile ( llei per la derogació dels judicis injusts nacionalsocialistes ).

A la Unió Soviètica:

Els desertors de l’exèrcit soviètic normalment eren executats davant una audiència d’uns 200 soldats de la seva divisió. Era més normal, tot i això, que l’home condemnat fos dut per un destacament especial del NKVD a un lloc apropiat rere les línies. Allí se’l feia despullar perquè el seu uniforme i les seves botes poguessin tornar a ser utilitzades. En molts casos, les autoritats en el veïnat de la casa del desertor eren també informades. La família llavors podia ser perseguida segons l’Ordre número 270 com a càstig addicional, però sobretot, advertència. Els comissaris i els oficials dels departaments especials en el front de Stalingrad consideraven les represàlies contra els parents propers com absolutament essencial per disuadir a altres que poguessin ser temptats per escapar de les seves obligacions militars.

A la Gran Bretanya:

Els britànics varen dictar més de 3.000 condemnes a mort des de 1914 fins al 1920, i varen executar aproximadament a un 10% dels condemnats abans d’abolir la pena de mort per deserció i covardia el 1930.

En els Estats Units:

Durant la Segona Guerra Mundial, 21.000 soldats nord-americans varen desertar de l’exèrcit nord-americà. Prop de 2.000 desertors varen ser condemnats a Europa, i 139 varen rebre sentències de pena de mort. Tot i això, els Estats Units no havien executat a cap desertor des de 1864.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply