Els esclaus o els treballadors forçats

Per obtenir grans beneficis, les grans empreses alemanyes com les firmes comercials Krupp, I.G. Farben, Siemens i moltes altres varen demanar al govern alemany poder utilitzar els presoners dels camps de concentració com a esclaus pels seus interessos. Les SS varen ser les encarregades de proporcionar aquests esclaus que rebien una petita retribució. El 1942 es va produir una modificació profunda en l’estructura dels camps de concentració per poder mobilitzar la mà d’obra dels camps. En la fàbrica de la I.G. Farben, situada a Buna-Monowitz, a Auschwitz, 30.000 esclaus hi varen morir.

Però no només els presoners es podien convertir en esclaus o treballadors forçats. Alemanya exercia un dret d’allistament sobre la mà d’obra dels països ocupats. El gauleiter Fritz Sauckel es va encarregar de que es complís aquest dret i va aconseguir traslladar a Alemanya a molts obrers que varen treballar en uns condicions molt complicades. Es creu que va mobilitzar entre 7 i 12 milions d’obrers. L’aportació d’en Sauckel es va convertir en essencial perquè la població activa alemanya no passava de 30 milions d’obrers. Els treballadors de l’Est estaven sotmesos a les pitjors feines i eren els que eren més maltractats. A França, una primera llei del 4 de setembre de 1942 estava dirigida a proporcionar a Alemanya els 250.000 homes que demanava. Després, la llei del 16 de febrer de 1943 va instaurar el Servei de treball obligatori amb l’objectiu de respondre a la segona demanda, numèricament semblant, d’en Sauckel. En total, varen sortir més de 640.000 obrers francesos entre l’1 d’octubre de 1942 i finals de juliol de 1944.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply