La Blitzkrieg

La paraula alemanya Blitzkrieg vol dir guerra llamp, i va ser atribuïda per l’Adolf Hitler segurament per intimidar l’enemic. La paraula com a tal va ser un terme periodístic de finals de la dècada de 1930, que es va utilitzar per definir la guerra dels exèrcits moderns d’aleshores. Durant un temps es va creure que el terme procedia d’un article publicat en la revista Time sobre la caiguda de Polònia, en que es qualificava a en Walther von Brauchitsch com un Blitzkrieger i Senyor del Llamp, Lord of the Lightning. Però en William J. Fanning Jr. va demostrar en un article en el War & Society que la paraula Blitzkrieg va aparèixer ocasionalment entre 1936 i 1937 i que procedia d’un ús més estès, en diverses llengües, del terme llamp, lightning, per descriure la velocitat i la potència dels exèrcits moderns a finals de la dècada de 1930.

Tot i que en Hitler va ser el primer de posar-la en pràctica, aquesta tàctica de guerra va ser teoritzada per la Gran Bretanya durant els anys 20. La tàctica té un doble significat d’operació militar ràpida i d’efectes devastadors amb l’objectiu de desmoralitzar l’enemic per després acorralar-lo, obligant-lo a rendir-se. Aquesta tàctica s’havia d’aconseguir gràcies a la velocitat, la potència de foc i la mobilització, evitant sempre qualsevol nucli de resistència, l’objectiu de mantenir el ritme d’atac. Un cop acabat el primer atac, les forces amb una mobilització menor havien d’aniquilar els focus de resistència aïllats. Alemanya va explotar els progressos en tancs, artilleria mòbil i aviació, però la Blitzkrieg no només requeria tecnologia, també necessitava oficials amb la visió tàctica i la flexibilitat necessària per explotar les oportunitats i sobreposar-se als obstacles.

La primera vegada que es va utilitzar aquesta tàctica va ser pels alemanys durant la campanya de Polònia. Els polonesos, mal equipats, es varen veure obligats a retirar-se de seguida i varen patir moltes baixes per la capacitat de moviment d’unes forces alemanyes ben organitzades, amb una bona estratègia i amb una successió de petites campanyes. Aquesta tàctica també es va posar en pràctica durant les campanyes de Noruega, els Balcans, els Països Baixos, Bèlgica i la Batalla de França.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply