La propaganda

Els Aliats i els països de l’Eix varen utilitzar la propaganda per difondre el seu contingut ideològic i per organitzar adequades estructures tècniques i departaments especials. Si pels Aliats el primer objectiu va ser alliberar el món del nazisme, pels països de l’Eix el seu objectiu va ser la instauració d’un Nou Ordre a Europa i a la gran Àsia oriental. Els missatges de la premsa, dels cartells i de la ràdio també van ser utilitzats com a funcions tècniques per mantenir les operacions militars. Aquests missatges estaven dirigits no solament a la població interna, sinó també als seus enemics. Tots els països bel·ligerants varen utilitzar la ràdio com el principal mitjà de difusió de la propaganda, tot i que es varen trobar amb l’inconvenient de que els missatges podien ser retransmesos als enemic.

A la Gran Bretanya:

Els britànics varen ser els millors en difondre el missatge d’esperança i de lluitar per un ideal de llibertat, i en reforçar la confiança en la victòria. La BBC, gràcies al govern britànic, va difondre els seus programes en 23 idiomes. Transmissions com Soldatensender Calais, difoses a Alemanya, varen aconseguir guanyar-se un gran crèdit pels detalls en què explicaven l’estat de les forces armades i varen aprofitar el seu abast per difondre notícies escabroses, casi sempre inventades, sobre la vida privada dels membres de la direcció nazi. Es calcula que el 1945 el número d’oients de la BBC en llengua alemanya va ser superior a 10 milions.

A Alemanya:

La propaganda alemanya va difondre els missatges de que el Tractat de Versalles era una injustícia, l’amenaça mundial del judaisme, el paper del Tercer Reich en la defensa d’occident del comunisme soviètic i la victòria alemanya. La propaganda nazi estava sota la direcció d’en Joseph Goebbels. Els mitjans de comunicació exaltaven les figures dels herois nazis i les victòries dels seus soldats. Els missatges alemanys no varen influenciar a les tropes enemigues i es varen rebre amb ironia i escepticisme pel to i els arguments simples que utilitzaven els alemanys.

A la Unió Soviètica:

Abans de la guerra, la Unió Soviètica tenia el millor servei de propaganda, el Agitprop. En la primera fase del conflicte l’objectiu de la propaganda va ser justificar el pacte de no agressió amb Alemanya amb l’excusa de que havien de contenir el capitalisme occidental. Després de l’Operació Barbarroja la propaganda es va concentrar en la lluita fins la mort contra el feixisme cridant a mobilitzar-se a totes les forces de la nació. Es varen invertir molts esforços en desenvolupar eslògans i consignes per augmentar la producció dels treballadors. També es va crear una campanya per evitar que s’escampessin els rumors de moviments de tropes.

En els Estats Units:

La propaganda nord-americana va fer èmfasis a l’increment de la producció com a únic recurs per alimentar la població, fabricar armes i ajudar als Aliats. Els nord-americans també varen recórrer al llançament aeri de productes de primera necessitat destinats a les poblacions dels països ocupats i amb l’objectiu d’influenciar a les tropes alemanyes. La propaganda nord-americana va diferenciar entre els nazis i els bons alemanys però, en canvi, aquesta separació no la varen fer amb els japonesos. Es comparaven als japonesos amb culleres, rates, serps de cascavell i, sobretot, amb els simis.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply