La Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser el conflicte més mortífer de la història de la humanitat i va durar 2.174 dies. La guerra va començar l’1 de setembre de 1939 amb la invasió de l’exèrcit alemany a Polònia i va acabar físicament el 15 d’agost de 1945, amb la rendició incondicional de Japó, però va acabar amb la firma de la capitulació japonesa el 2 de setembre de 1945 sobre la coberta del gran cuirassat nord-americà USS Missouri a la badia de Tòquio. Prèviament, el 8 de maig de 1945 s’havia produït la rendició d’Alemanya.

A diferència de la Primera Guerra Mundial, quan la declaració de guerra va ser acollida amb entusiasme a tot Europa, el 1939 el silenci va regnar a totes les capitals europees. Tot i això, i va haver més entusiasme entre els pobles britànic i francès que en els seus governs. Entre setembre de 1939 i juny de 1941, els exèrcits alemanys varen dominar Europa. Amb armament i tàctiques innovadores varen ocupar Polònia, Noruega, França, Bèlgica, Holanda, Iugoslàvia, Grècia… Al final d’aquesta etapa, només Gran Bretanya, parapetada darrere el Canal de la Mànega i el mar del Nord, va resistir la maquinària militar alemanya. Quan el desembre de 1941 els Estats Units varen entrar en el conflicte varen desequilibrar la balança a favor dels Aliats en número d’habitants; mentre els països de l’Eix disposaven de 175 milions d’habitants, els Aliats disposaven de 449 milions. Alemanya: 79 milions d’habitants, Japó: 73, Itàlia: 45, Romania: 13,6 i Hongria 9,1, es varen enfrontar a la Unió Soviètica: 193, Estats Units: 132, Gran Bretanya: 48, Canadà: 11,5, Sud-Àfrica: 10,5, Austràlia: 7,1 i Nova Zelanda: 1,6. En el moment culminant de la guerra, l’Eix disposava d’uns 20 milions d’homes per lluitar, si es té en compte les forces búlgares, finlandeses, hongareses i romaneses alineades en el front oriental, mentre que els Aliats tenien al voltant de 40 milions d’homes mobilitzats.

Els resultats de la guerra en números a la mà:

La Segona Guerra Mundial és el conflicte més devastador i més sagnant que ha vist mai la Humanitat. No es pot comparar amb números a la mà en cap altre conflicte. L’Adolf Hitler és amb tota seguretat el responsable més gran d’aquell conflicte i de gran part de les atrocitats que es varen cometre. De les 650 ordres legislatives importants dictades durant la guerra, totes menys 72 decrets o ordres portaven el seu nom o la seva firma. La guerra va costar la vida d’entre 60 i 73 milions de persones, incloent les víctimes del front asiàtic i l’Holocaust, això representa 23.000 vides al dia o més de sis morts per minut, o el 3% de la població mundial de 1939 (2.000 milions de persones). Però si es té en compte les morts per malalties relacionades amb la guerra i la fam, el número de morts supera els 80 milions. El 67% de les víctimes varen ser civils i la xifra de morts és aproximada i és diferent segons l’historiador. El cost de la guerra es va avaluar el 1945 en 1.154.000.000.000 de dòlars; el de les destruccions que va treure en ella, en 230.000 milions de dòlars. La Unió Soviètica va ser el país que va patir més baixes per la política racial dels nazis, un 7,5 milions de soldats soviètics. Alemanya també va patir una gran quantitat de baixes, 2,8 milions de soldats i 7,2 milions de ferits. En la rereguarda, un total de 500.000 alemanys varen perdre la vida. Japó va perdre 1,5 milions de soldats, i 300.000 civils varen morir durant la campanya de bombardejos nord-americans sobre el territori japonès. Itàlia va tenir 77.000 militars morts i més de 40.000 baixes civils. Les nacions occidentals aliades varen perdre molts menys homes que la Unió Soviètica: Els Estats Units, 292.000; Gran Bretanya, 397.762 i França 210.600. Les morts entre civils nord-americans varen ser insignificants, mentre que la Gran Bretanya va patir 65.000 morts civils i França 108.000. En total es calcula que els soldats que varen morir durant la guerra són uns 15 milions de soldats, i es calcula que les morts civils arriben a 34 milions, incloent a uns 6 milions de jueus assassinats en els camps d’extermini. Segons una estadística, es va calcular que el número d’orfes europeus el 1945 eren de 13 milions de nens, que varen viure la guerra sense pare o sense mare viu. A part, es calcula que a l’Europa occidental varen ser completament destruïts 1,5 milions d’edificis i més de 7 milions varen patir danys o desperfectes.

Baixes civils:

Gran Bretanya 60.000 Alemanya 3.810.000
França 360.000 Àustria 80.000
Estats Units mínimes Itàlia 85.000
URSS 7.700.000 Romania 465.000
Bèlgica 90.000 Hongria 280.000
Holanda 190.000 Bulgària 7.000
Noruega mínimes Finlàndia mínimes
Polònia 5.300.000 Japó 360.000
Grècia 80.000
Iugoslàvia 1.300.000
Txecoslovàquia 330.000
Xina 10.000.000
Total Aliats 25350000 Total Eix 5.087.000

A diferència de la Primera Guerra Mundial, on l’exèrcit alemany només va executar a 48 dels seus soldats per infringir la disciplina militar, en la Segona Guerra Mundial l’exèrcit alemany va executar entre 13.000 i 15.000 soldats com a resultat directe dels consells de guerra per subversió, deserció o desobediència en primera línia. En aquest resultat no es compte les desenes de milers de soldats que varen ser condemnats a servir en batallons de càstig, el que a la pràctica era una condemna a mort.

Durant la guerra 2.714 vaixells mercantils britànics, 11.455.906 tones brutes, varen ser enfonsats en els diferents camps d’operacions, ocasionant la mort de 30.248 mariners britànics.

Tot i els efectes devastadors per la guerra, l’economia mundial en va sortir beneficiada, sobretot la dependent del món militar, que es convertiria després de la guerra en un factor econòmic i influent de primer ordre. De 1939 a 1944, la producció de les indústries de guerra es va multiplicar per 50 en els Estats Units i en el Canadà, per 10 a la Gran Bretanya i Japó, per 5 a Alemanya i a la Unió Soviètica.

Els països combatents:

Estats         Població el 1937            Exèrcits de Terra             Marina                    Aviació             Total d’efectius

Alemanya               67.000.000         2.800.000   7.500.000   250.000  800.000   300.000  2.000.000  3.350.000  10.300.000

Itàlia                       43.000.000         1.700.000    4.065.000            75.000                        60.000                1.835.000     4.200.000

Japó                        70.000.000         2.000.000    3.610.000          350.000                       40.000                2.390.000    4.000.000

França                    42.000.000                    2.500.000                      180.000                      150.000                        2.830.000

Gran Bretanya      47.000.000            900.000     2.900.000  150.000   800.000   118.000   1.000.000   1.168.000   4.700.000

Canadà                    11.000.000                       755.000                         95.000                       250.000                        1.100.000

Commonwealth   480.000.000                    3.075.000                        61.000                        258.000                        3.394.000

Estats Units         132.000.000         1.500.000     8.300.000  400.000 3.700.000  100.000  2.400.000 2.000.000 14.400.000

URSS                     171.000.000         9.000.000   13.000.000           50.000              200.000     500.000 9.250.000  13.550.000

Les xifres de l’esquerra es refereix als efectius en el moment de l’entrada a la guerra; la de la dreta o la xifra única, als efectius totals reunits en el moment del màxim esforç.

Després de la guerra i les seves conseqüències:

Un cop acabada la guerra els Aliats van decidir prohibir construir monuments glorificant la seva victòria. Els crims alemanys varen ser jutjats en els Judicis de Nuremberg, el Procés de Tòquio i en altres judicis, però cap crim de guerra dels Aliats va ser jutjat. D’entre els crims Aliats més greus hi ha el bombardeig aeri i sistemàtic de Tòquio, els bombardejos atòmics a Hiroshima i Nagasaki, els bombardejos aeris a les ciutats de Dresden i Hamburg, entre altres.

A Alemanya:

En acabar la guerra al voltant d’un 40% dels homes alemanys nascuts entre 1920 i 1925 havien mort o desaparegut, 11 milions de soldats de la Wehrmacht estaven internats en camps de presoners, i alguns d’ells no varen tornar a les seves llars fins al cap de 12 anys. 14,16 milions d’alemanys ètnics varen ser expulsats de les seves llars a l’est i al centre d’Europa, i 1,71 milions varen morir en el procés. En algunes de les grans ciutats més de la meitat de les vivendes havien quedat destruïdes. El país va ser dividit en quatre zones ocupades pels britànics, nord-americans, francesos i soviètics. El Rhur va ser controlat pels britànics i el Sarre va ser controlat pels francesos. La ciutat de Berlín va tenir un estatut quatripartit i va ser ocupat pels exèrcits Aliats. A més, Alemanya va tornar els territoris dels Sudets a Txecoslovàquia, va perdre Prússia Oriental i va tenir que renunciar als territoris a l’est de la línia Òder-Neisse.

Com a conseqüència dels crims comesos pels alemanys, la República Federal d’Alemanya va tenir que pagar molts milions per respondre als quatre milions de reclamacions que es varen presentar contra ella. El deute es va liquidar entre els anys 1949 i 1999. Aquests pagaments varen ascendir a un total de 55.000 milions de dòlars. A més, el govern alemany va pagar concessions en bloc de 720 milions de dòlars als governs de dotze països de l’Europa occidental, i a Polònia, Ucraïna, Bielorússia, i Rússia els va pagar 1.200 bilions de dòlars per què aquests governs poguessin satisfer les necessitats de les víctimes del nazisme. El 1999 Alemanya va oferir un pagament de 4.100 milions de dòlars del seu govern i de 36 companyies alemanyes que varen utilitzar treballadors forçosos durant la Segona Guerra Mundial. Els alemanys calculaven que les persones que tenien dret a rebre aquesta compensació no eren més de 250.000, però els negociadors de set nacions creien que el número era més elevat i varen justificar un pagament suplementari de 1.000 milions de dòlars.

A la Unió Soviètica:

El 1945 les autoritats soviètiques varen manifestar que durant la guerra s’havien destruït 70.000 pobles del seu país. Després de la guerra la Unió Soviètica va començar a guanyar territoris per l’oest. Lituània, Estònia i Letònia varen tornar a ser repúbliques soviètiques. Lituània va recuperar el territori de Memel i es va annexionar el nord de Prússia Oriental. Els soviètics també es van annexionar les regions situades a l’est de la línia Curzó, que pertanyia a Polònia el 1939, i Moldàvia, romanesa des de 1941, que es va convertir en una república soviètica.

A Japó:

Japó va perdre en la Segona Guerra Mundial més d’1,5 milions de soldats i 300.000 civils.

Als Estats Units d’Amèrica:

Els Estats Units varen passar de ser la dotzena a la primera força militar i es varen convertir en la primera potència del món lluitant per aquesta posició amb la Unió Soviètica. El resultat d’aquesta lluita va ser la Guerra Freda.

A Itàlia:

Després de la guerra, Itàlia va perdre el Dodecaneso i l’illa de Roda, que va ser tornada a Grècia. Albània va recuperar la seva independència. La vall d’Aosta va ser ocupada pels francesos. Trieste i la zona fronterera va ser ocupada pels iugoslaus i els nord-americans. En el departament dels Alps Marítims es va efectuar un referèndum en La Brigue i Tende.

A Àustria:

Àustria, recuperada la seva independència dels alemanys, va ser ocupada militarment fins al 1955 pels francesos, els nord-americans, els britànics i els soviètics. El 1955 va recuperar definitivament la seva independència.

A Hongria:

Hongria va recuperar les seves fronteres de 1939 i va tenir que tornar territoris a Iugoslàvia, Romania, Txecoslovàquia i va perdre la Rutènia en benefici de la Unió Soviètica d’Ucraïna.

A Bulgària:

Bulgària va tornar Tràcia a Grècia, i Macedònia a Iugoslàvia.

A Finlàndia;

Finlàndia va perdre el port de Petsam, una zona fronterera a Carèlia, la regió de Vyborg, i els soviètics varen ocupar Turku i Porkkala.

A Bèlgica:

Bèlgica va recuperar Eupen i Malmédy.

A França:

França va recuperar Alsàcia i Lorena.

A Luxemburg:

Luxemburg va recuperar la seva independència.

A Polònia:

Polònia va recuperar la seva independència i va ser engrandida per l’oest, annexionant-se una part de Pomerània i de Silèsia, al sud de Prússia Oriental, així com el territori de Danzig.

A Romania:

Romania va perdre Bucovina del nord i Moldàvia, però va recuperar l’altiplà transilvà cedit a la força a Hongria el 1941.

A Txecoslovàquia:

Txecoslovàquia va recuperar les seves fronteres de 1919.

A Iugoslàvia:

Iugoslàvia va recuperar la seva unitat i el seu territori dividit en 1941. També es va annexionar Fiume, Istria i Dalmàcia.

Curiositats:

A diferència de la Primera Guerra Mundial, en la Segona Guerra Mundial no es varen utilitzar armes químiques. És curiós perquè en les dècades de 1920 i 1930 les nacions esperaven una guerra química. Durant aquells anys es varen realitzar considerables esforços per preparar-se per una possible guerra química. Però, enmig de les condicions de guerra total de la Segona Guerra Mundial, inclús els Estats que s’enfrontaven a una imminent extinció política, no varen treure totes les seves defenses que tenien disponibles. En casi tots els combats i en totes les grans batalles no es va utilitzar les armes químiques, a excepció de Japó a la Xina.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply