Les presons

A Alemanya:

Mentre els nazis començaven a obrir els primers camps de concentració, també varen utilitzar, en un principi, les presons i fortaleses que existien al país sota l’administració de la Gestapo. Fins a 1939 es varen utilitzar les presons per empresonar als adversaris polítics del règim, la gran majoria alemanys. Molts d’ells varen morir torturats o varen ser penjats en les seves cel·les de bon principi com per exemple; el polític Gaston Folk que va ser decapitat el 8 d’agost de 1933 a Hamburg, el dirigent sindicalista Edgard Andre, després d’una gran publicitat per part del règim, va ser decapitat amb una destral el 4 de novembre de 1936.

A partir del començament de la guerra, les presons es varen omplir de presoners de totes les nacionalitats convertint-se en un lloc de deportació. En la presó de Colònia varen ser decapitats amb la destral nombrosos anti feixistes, i varen ser torturats 7.000 presoners francesos, britànics, belgues i holandesos. També les dones es varen veure afectades per les tortures i les decapitacions amb destral. Berthier Albrecht va morir a cop de destral el juny de 1943, igual que France Boch-Serazin el 12 de febrer de 1943 a Hamburg i de Susanne Masson, militant sindicalista en el sector metal·lúrgic, l’1 de novembre de 1943.

Com els camps de concentració, a dins les presons hi va haver moviments de resistència sabotejant les indústries. Per combatre la resistència, els nazis varen organitzar camps de represàlia situats generalment fora d’Alemanya. Els presoners enviats en aquests camps eren tractats com a enemics del règim. El més conegut d’aquests camps és el de Rawa Ruska i Kobierzyn.

A França:

Totes les presons i fortaleses situades en territori francès varen ser utilitzades per l’internament dels patriotes detinguts per la policia del govern de Vichy, la Milícia o la Gestapo. Tots els presoners patriotes havien de passar abans per la presó abans de ser afusellats o assassinats en massa. La gran majoria dels presoners de la Resistència eren condemnats a la guillotina pels tribunals especials, i sinó eren traslladats més tard als camps d’extermini. En la majoria de les presons franceses, els detinguts organitzaven evasions individuals o col·lectives amb l’ajuda de la Resistència exterior.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply