Polònia

El període d’entreguerres:

Polònia es va independitzar de Rússia després de la Primera Guerra Mundial i en aquells moments mesurava 389.700 quilòmetres de territori. Els dirigents del nou Estat independent, encapçalats per en Josef Pilsudski, varen intentar entre el 1919 i el 1920 restaurar una Gran Polònia i, en part, ho varen aconseguir. Des de 1921, Polònia estava lligada per diferents tractats d’ajuda mútua i de no agressió amb les seves nacions veïnes o amigues. Les firmes de França i de la Unió Soviètica semblaven garantir la República polonesa contra qualsevol atac del seu tradicional enemic, Alemanya. El cens de 1923 va registrar una població de 28 milions de persones, dels quals 8 milions eren membres de minories no poloneses. Però el país vivia en una caos polític i el primer president elegit va ser assassinat. El 1926 hi havia 26 partits polítics polonesos i 33 de diverses minories.

El maig de 1926, en Josef Pilsudski va intentar superar la divisió i l’estancament polític mitjançant un cop militar amb el suport d’un cert número de dissidents. En Pilsudski, tot i ser un conservador autoritari, no era ni antisemita ni admirava a en Benito Mussolini. Després d’establir-se en el poder, el nou govern s’aguantava gràcies als sectors nacionalistes de l’Exèrcit i a antics voluntaris. El resultat va ser un govern de coronels que va constituir un règim militar moderat. Durant el crac del 29, el govern d’en Pilsudski es va tornar cada cop més restrictiu i just abans de la mort d’en Pilsudski es va firmar un pacte de no agressió amb l’Alemanya hitleriana i es va introduir una Constitució més autoritària. La junta militar de coronels que va substituir al difunt Pilsudski va posar tots els obstacles a la conclusió d’acords amb els països democràtics, en particular amb Txecoslovàquia, i durant la conquesta alemanya dels Sudets de l’octubre de 1938 Polònia va ocupar la zona txecoslovaca de Teschen. Però tot i l’aliança amb els nazis, els alemany desitjaven el retorn de la ciutat de Danzig.

Durant la Segona Guerra Mundial:

Polònia va ser la primera víctima dels nazis quan l’1 de setembre de 1939 va envair el país. Després d’una desfeta general, el 27 de setembre de 1939, quan ja s’havia perdut Varsòvia, Polònia deixava d’existir com a nació sent ocupada pels alemanys i pels soviètics. Durant aquesta campanya, Polònia va perdre a 40.000 homes vestits amb l’uniforme Aliat; 20.000 més varen ser ferits, 6.000 varen ser mutilats i 17.000 varen ser fets presoners o desapareguts. Les baixes alemanyes ascendien a uns 11.000 morts, amb 30.000 ferits i 3.400 desapareguts. Després de la conquesta alemanya, el govern polonès se’n va anar a l’exili a Londres per continuar representant el poble polonès i per ajudar als Aliats a combatre el nazisme.

Els invasors alemanys varen començar en seguit a reprimir de manera sistemàtica la llengua i la cultura polonesa, tancant biblioteques i institucions culturals, i destruint els seus monuments. Mig milió de polonesos varen ser arrestats i enviats en camps de treballs forçats i presons, en la que molts d’ells seran maltractats i assassinats. A part, es varen afusellar a uns 20.000 oficials i presumptes nacionalistes polonesos, es va detenir també a un milió i mig d’intel·lectuals. Els alemanys varen traslladar mig milió de germans ètnic de Polònia oriental, Romania, la Unió Soviètica i altres parts de l’Europa oriental per ocupar l’espai que havia deixat a la força un número similar de grangers polonesos. Els invasors soviètics tenien la intenció de començar una revolució semblant a la de Rússia i per aquest fet no els varen atacar per motius de raça sinó de classe, a través del programa paral·lel al dut a terme a Rússia el 1918.

Després de les derrotes alemanyes i a mesura que els soviètics avançaven cap a Alemanya, el govern soviètic va crear un govern provisional polonès pro-soviètic que no va ser acceptat pel govern a l’exili perquè ja veien que tot era un pla dissenyat pel dictador Iosif Stalin per controlar el país amb un govern titella dirigit des de Moscou. Quan va acabar la guerra, Polònia tenia més de 200.000 homes en armes Varsòvia va quedar en ruïnes.

En total, Polònia va perdre durant la guerra a 6.000.000 persones, dels quals 3.200.000 eren jueus, el que representa un 28% de la població. Va ser el país amb el percentatge més alt de baixes de la Segona Guerra Mundial. A més, tres milions de persones varen ser deportats com esclaus cap a l’oest i 800.000 polonesos varen perdre la vida en els combats de la clandestinitat. A part, 700.000 soldats polonesos varen ser fets presoners de guerra.

Després de la guerra:

Polònia va recuperar la seva independència i es va engrandir per l’oest annexionant-se una part de Pomerània i de Sibèria, el sud de Prússia Oriental, així com el territori de Danzig, però va quedar lligada a la Unió Soviètica.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply