Els U-Boots

Els U-Boots, abreviatura en alemany de Unterseeboot, era la flota alemanya de submarins.  Aquesta flota atacava sempre amb manada. El principal estratega dels U-Boots va ser l’almirall Karl Döenitz, que va dirigir una estratègia per estrangular l’economia britànica interrompent els subministraments Aliats en les rutes de l’Atlàntic.  Els U-Boots sempre rebien les ordres a terra, i es concentraven en àrees concretes del oceà que sabien que podien provocar importants pèrdues contra els vaixells mercantils i les unitats d’escorta. La manada de submarins atacava principalment de nit i eren més ràpids que les unitats d’escorta. Però les seves accions a superfície es varen veure progressivament amenaçades per l’aviació aliada. Tot i els riscos que corrien, es varen presentar nombrosos voluntaris per servir en els U-Boots. En Döenitz va poder establir criteris d’allistament molts selectius.

La primera embarcació britànica enfonsada va ser el Athenia, atacada per un U-30. El setembre de 1939, la flota de submarins alemanys era de 57 unitats i el 1942 era de 140. Entre gener i juny de 1942, els U-Boots varen enfonsar a 2,5 milions de tones, però durant l’hivern de 1942-1943 varen ser els anys en què els U-Boots varen atacar amb més intensitat.  Durant el 1942 varen enfonsar més de 6,5 tones de vaixells mercantils. En aquella època els submarins alemanys operaven en les latituds àrtiques contra els vaixells que es dirigien al nord de Rússia, i a l’Atlàntic nord, des de les bases franceses i noruegues, amb les unitats anomenades IX, que tenien una autonomia de 20.000 quilòmetres. A vegades, les tripulacions estaven en missions durant 18 mesos seguits.

A principis d’estiu de 1942, els nord-americans varen decidir adoptar el sistema de combois per protegir-se dels U-Boots. Els alemanys de seguida varen replicar operant a l’Atlàntic central, que no estava protegit per la cobertura aèria aliada. Aquest fet va bloquejar el conjunt de l’estratègia aliada, ja que el cap de l’Estat Major de les tropes nord-americanes no podia traslladar les seves divisions a Europa. La guerra submarina va patir un canvi de rumb a partir de maig de 1943 quan els Aliats varen disposar de la clau per desxifrar l’Enigma, cosa que va permetre canviar el rumb del combois allunyant-los de les zones on navegaven els U-Boots. Les millors tècniques dels alemanys, com el Schnorkel, no varen ser suficients per invertir la tendència. El número de submarins alemanys enfonsats va passar de 35 el 1941 a 85 el 1942, a 287 el 1943, a 241 el 1944 i a 153 el 1945. Tot i les seves pèrdues, els U-Boots no varen cessar de lluitar. Al final, varen morir el 70% dels tripulants dels U-Boots.

Un dels comandants d’U-Boots més famós va ser en Günther Prien.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply