Brasil

Brasil, com com molts altres països d’Amèrica Llatina, no va mostrar cap interès en participar en la Segona Guerra Mundial, tot i que el president Franklin Delano Roosevelt insistia en el president Getúlio Vargas, que amb anterioritat havia flirtejat amb el feixisme, de que Brasil se’ls unís i entrés en guerra. Però no va ser fins l’any 1942, quan un U-Boot va atacar i enfonsar algunes embarcacions brasileres, que Brasil va entrar a la guerra. Aquell mateix any, el govern nord-americà va discutir de quina manera utilitzaria l’exèrcit brasiler. El punt més important on lluitaven era al nord de l’Àfrica, però no es tenia planejat utilitzar els brasilers en aquesta batalla i Brasil no va participar activament en la guerra fins l’any 1943. A finals de gener de 1943, el president Vargas es va trobar amb el president Roosevelt per discutir la participació de Brasil perquè el país fos més actiu. Primerament, els brasilers no tenia recursos com per equipar-se i el president nord-americà volia enviar els brasilers a unes illes portugueses per substituir unes forces. El president brasiler va acceptar l’oferta, però a canvi els nord-americans varen tenir que equipar a tots els homes amb uniformes i armes. Aquest pla posteriorment es va cancel·lar, i els brasilers no varen rebre l’equipament suficient, però varen crear la Força Expedicionària Brasilera, que consistia en tres divisions terrestres denominades DEI i un esquadró anomenat FAB, les quals conformaven a la FAB. El seu escut representava una serp fumant una pipa, que era una resposta a aquells que havien assegurat que era més fàcil que una serp fumés a que Brasil entrés en guerra. El president Roosevelt tenia pensat enviar 60.000 homes brasilers a la guerra, però el Dia D va canviar els plans. Amb el desembarcament de Normandia, Brasil va enviar al voltant de 25.334 soldats a Europa durant la Segona Guerra Mundial, concretament a Itàlia, on varen destacar en la dura batalla de Monte Catello, de novembre de 1944 a febrer de 1945, per lluitar contra Alemanya i Itàlia. Tot i que els nord-americans no esperaven gaire dels brasilers, aquests varen aconseguir grans victòries. La premsa brasilera i la població va batejar als seus compatriotes destinats a Europa amb la paraula Pracinha, diminutiu de plaça o soldat ras. Conforme avançava la guerra, la FEB va començar a rebre cada cop més armament. A la DEI se li varen donar blindats i caça-carros i a la FAB se li varen donar caces d’atac. Brasil va guanyar gran popularitat entre Amèrica Llatina i els Aliats. La intervenció brasilera va costar 459 baixes. Com a premi a la intervenció brasilera, el maig de 1945 es va convidar a la Força Expedicionària Brasilera a unir-se a les forces d’ocupació aliades a Àustria, però el govern brasiler va rebutjar l’oferta.

Els alemanys a Brasil:

L’emigració en quantitat d’alemany a Brasil es va dur a terme entre els anys 1816 a 1950, sent aquest país el que té la comunitat més gran de descendents alemany de tota l’Amèrica Llatina. Brasil va acollir alemanys de Prússia, Renània, Saxònia, Àustria i Rússia. Els primers colons varen ser 365 famílies de pagesos, professionals i artesans que varen ocupar camps buits i el govern brasiler els va facilitar la seva instal·lació. Els colons varen participar activament en la industrialització, el desenvolupament de l’agricultura i el desenvolupament de les grans ciutats de Brasil. A diferència d’altres colons, els alemanys varen mantenir bones relacions amb els brasilers. Brasil va rebre una altra gran onada d’immigrants alemanys entre els anys de les dues guerres mundials i les crisis alemanyes. Entre aquests hi havia gent de la noblesa i reialesa alemanya. Els descendents dels alemanys varen contribuir en tots els camps de la vida, des del militar fins les arts. Actualment, a Brasil hi han uns 18 milions de descendents alemanys, la gran majoria prussians i renans.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply