Gueto de Lódz

El gueto de Lódz, conegut també pels alemanys com el gueto de Litzmannstadt, va ser un dels primers guetos creats com a conseqüència de la política d’expulsió forçosa dels jueus, polonesos, gitanos… el desembre de 1939. Construït el 8 de febrer de 1940, va quedar tancat la nit del 30 d’abril amb més de 160.000 persones dins. La seva administració se li va confiar al decà dels jueus, que actuava en nom de les autoritats alemanyes i sense cap tipus de llibertat. Una espècie d’administració del gueto havia de resoldre els problemes econòmics. Els milers de jueus que varen arribar al gueto procedents d’Àustria i Txecoslovàquia es varen fer amb el control del mercat negre de pa. Els jueus que no estaven en condicions de treballar rebien menys menjar que els que sí ho podien fer. El gener de 1941, el Consell Jueu de Lódz va iniciar el desmantellament dels locals deshabitats del gueto per obtenir fusta. El juny de 1941, Heinrich Himmler va visitar el gueto i va parlar amb el cap del Consell Jueu Mordechai Chaim Rumkowski. Rumkowski, un personatge controvertit de l’Holocaust, se’l va acusar d’aprofitar-se dels seu càrrec per, entre altres coses, agredir sexualment a les dones del gueto.

El desembre de 1941 el gueto va arribar al límit de la fam i a partir de llavors les persones considerades improductives es seleccionaven periòdicament per ser enviades al camp de Chelmo per ser gasejades en camions especials. La majoria dels habitants del gueto desconeixien l’extermini que estaven duent a terme els nazis, ja que el gueto estava segellat. Probablement per aquest fet, a diferència dels guetos de Varsòvia i de Vilna no hi va haver cap moviment de resistència. A més, els partits polítics jueus no tenien oportunitat de crear canals perquè els fessin arribar armes de contraban dels seus camarades polonesos de fora. El gueto estava tan segellat que inclús ni de menjar es va poder fer contraban. El 29 d’abril de 1942, tots els habitants del gueto amb més de 10 anys que no estaven en possessió d’un permís de treball varen ser enviats al camp d’extermini. El setembre de 1942, milers de nens del gueto varen ser deportats i assassinats.

Les notícies de la invasió aliada a Normandia varen arribar al gueto i els seus habitants varen veure una llum d’esperança. A més, a mitjans de juliol es varen acabar les deportacions a Chelmo.  Però els nazis no tenien intenció de que els habitants del gueto quedessin vius i a l’agost 70.000 jueus de gueto varen ser enviats a Auschwitz. El novembre el gueto estava pràcticament buit, però encara quedava algun habitant. Prop de 800 habitants del gueto de Lódz varen sobreviure a la ciutat fins que varen ser alliberats pels soldats soviètics el 19 de gener de 1945.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply