La RAF, l’aviació britànica i el Bomber Command de la RAF

La RAF,  la Reial Força Aèria britànica, és l’aviació militar britànica i va ser l’arma favorita del primer ministre Winston Churchill durant la Segona Guerra Mundial. L’1 d’abril de 1918 a Londres, un grup de comandos britànics amb el suport del poder executiu varen decidir fundar la Royal Air Force, més coneguda com a RAF, amb l’objectiu de contrarrestar a la força aèria alemanya durant la Primera Guerra Mundial. El cos aeri va ser creat en conjunt amb soldats del Royal Naval Air Service. Tot i entrar en servei en l’últim any de la Gran Guerra, la RAF va ser decisiva en el front occidental guanyant l’espai aeri amb el suport de la força aèria francesa i nord-americana. Durant les dècades de 1920 i 1930 la RAF va continuar perfeccionant-se fent créixer el seu pressupost. Els avions de la RAF portaven motors construïts per la Rolls Royce. Molts dels pilots de la RAF varen sortir de les universitats d’Oxford i de Cambridge, i entre ells no solament hi havia britànics, sinó que també hi havia canadencs, australians, sud-africans, neozelandesos i voluntaris nord-americans, a més d’uns quants pilots polonesos i francesos.

Però la RAF va començar a tenir problemes el 1940 quan la Luftwaffe els va atacar durant la Batalla d’Anglaterra. Davant la falta de pilots, la RAF va allistar joves universitaris per combatre amb els pilots alemanys i tot i patir baixes importants varen obtenir victòries aèries molt importants, desfent-li a l’Adolf Hitler qualsevol idea de dur a terme l’Operació Lleó Marí.  Per poder atacar als alemanys, els britànics varen utilitzar el Bomber Command de la RAF, fundat el 1936 i tenia la seva base a High Wycombe, Buckingamshire. El Bomber Command es componia de 33 esquadrons amb 488 aparells cada esquadró en el començament del conflicte. Els primers avions tenien un radi d’acció molt limitat i la càrrega de bombes que transportava era massa petita per causar greus danys. El començament de la guerra el Bomber Command tenia massa baixes, un 50%, perquè atacaven de dia i quan varen decidir atacar de nit varen reduir la precisió. A més, els pilots no havien sigut entrenats per pilotar de nit i les ajudes de navegació eren molt simples. Però l’ofensiva de bombarders era l’única manera que tenia la Gran Bretanya per continuar lluitant a la guerra. A finals de 1941, el Bomber Command va deixar caure 45.000 tones de bombes sobre objectius militars a Alemanya, encara que sense gaire èxit i perdent molts bombarders. El febrer de 1942, l’estratega de la RAF per bombardejar les ciutats alemanyes va ser sir Arthur Harris, conegut com Bomber Harry. A partir de llavors, la RAF va millorar les seves tècniques per atacar a les ciutats alemanys, varen utilitzar bombes incendiàries per il·luminar i distingir els seus objectius. La RAF, com totes les forces aèries de la guerra, va estar implicada en accions criminals com a Dresde el febrer de 1945 i Hamburg el juliol-agost de 1943.

Durant tota la Segona Guerra Mundial, 55.573 membres del Bomber Command varen perdre la vida, 44.268 d’ells en operacions, i uns altres 8.305 durant els vols d’instruccions o en missions de no combat. En total una quarta part de tots els morts militars britànics. Dels 199.091 avions utilitzats en atacs durant la guerra, només 6.440 no varen tornar, un 3,2%. El Bomber Command va guanyar 19 Creus Victòria en transcurs de la guerra. La RAF va enviar el 1941; 37 agents, 155 el 1942, 214 el 1943, i 434 el 1944. En quan el material llançat amb paracaigudes es va distribuir de la següent manera: el 1941, 1,3 tones, 22 tones el 1942, 575 tones el 1943, i 4.100 tones el 1944.

Després de la guerra, la RAF va participar breument en la Guerra de Corea ajudant a les forces de les Nacions Unides, complint missions de suport aeri. En la dècada de 1950 es va enfrontar a les forces egípcies en la guerra del Sinaí del 1956, obtenint un important triomf després de destruir les línies egípcies. Des d’aquesta data no va a tornar a participar obertament en cap combat fins al 1982 quan varen ser enviats a les Malvines i varen lluitar contra els pilots argentins, que els varen causar importants baixes tot i que la batalla es va produir principalment a terra on els britànics varen obtenir una clara victòria. En la Guerra del Golf de 1991 varen tenir una molt bona participació conjuntament amb la força aèria nord-americana i finalment varen tornar a intervenir obertament en els conflictes d’Afganistan de 2001, Iraq de 2003, Líbia de 2011 i Síria el 2015 i a l’actual data.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply