Dinamarca

Durant la Primera Guerra Mundial, Dinamarca es va declarar país neutral.

Durant la Segona Guerra Mundial:

L’exitosa política de neutralitat de Dinamarca durant la Primera Guerra Mundial va animar al govern danès a mantenir-la durant la Segona Guerra Mundial. No volent provocar als alemanys, es va reduir l’exèrcit danès de 30.000 efectius a menys de 15.000, però els alemanys estaven decidits a envair Dinamarca al mateix temps que envaïen Noruega. Dinamarca representava un excel·lent camp per llançar atacs aeris contra la Gran Bretanya i per garantir el subministrament de ferro de Suècia. A més, ocupava una posició estratègica molt important, ja que des de les seves bases aèries podien enlairar-se avions a Noruega. L’interès més gran dels alemanys se centrava en fer-se amb el control dels aeròdroms d’Aalborg, a Jutlàndia. Amb ell s’aconseguiria estendre el sistema alemany de defensa aèria i fer-se més complexes els bombardejos britànics sobre el nord d’Alemanya. Tot i l’interès per Dinamarca, se sap que fins al febrer de 1940 la decisió d’envair el país no estava presa. També existien parts del territori danès que havien sigut alemanyes, però l’Adolf Hitler no havia tingut molt d’interès en reclamar-les. La captura d’un vaixell alemany per part dels britànics en aigües noruegues va dur a en Hitler a la conclusió de que la Gran Bretanya no respectaria la neutralitat de Noruega i va decidir ocupar-la i, això, implicava al mateix temps la necessària ocupació de Dinamarca.

Finalment, la invasió de Dinamarca per Alemanya va ser part de l’Operació Weserbung, executada el 9 d’abril de 1940, quan els alemanys varen creuar la frontera danesa violant la seva neutralitat. Els danesos no tenien cap possibilitat de victòria, només disposaven de 14.500 soldats, dels quals 8.000 eren reclutes i només 2.000 estaven aquarterats en els sud de Jutlàndia. Els soldats danesos estaven dividits entre la Divisió Zeeland i la Divisió Jutland, i en total eren 8 regiments d’infanteria, 2 de cavalleria i 3 regiments d’artilleria. La Divisió Zeelnad només tenia dos tanquetes Landsverk comprades a Suècia i que de poc varen servir davant dels Panzers alemanys. El general alemany Nikolaus von Falkenhorst estava al comandament de les 170º i 198º divisions d’infanteria de la Wehrmacht, i va planejar que la 198º Divisió ocupés Selàndia i les illes del sud, així com Copenhaguen, al mateix temps que paracaigudistes ocuparien la fortalesa de Masneso i un pont proper. Per la seva part, la 170º Divisió i dues companyies Panzer, amb 36 carros en total, travessarien de sud a nord la costa est de Jutlàndia. Uns altres cossos avançarien de forma paral·lela per la costa nord de Jutlàndia per assistir als paracaigudistes. Com a suport, avançarien uns 70 Panzer, diversos batallons de metralladores, artilleria pesada i bateries antiaèries, a més de tres trens blindats. La Luftwaffe va proporcionar 10 esquadrons de caces i 10 esquadrons de bombarders, amb un total de 527 aparells. Veient que era impossible una victòria i per tal d’evitar que es produïssin combats i morts inútilment, el govern danès es va rendir aquell mateix dia i, com a recompensa, se’ls va respectar la seva autonomia i se’ls va permetre deixar escapar la comunitat jueva danesa. La campanya alemanya contra Dinamarca va ser la més ràpida de la història militar.

En general, sobretot el principi, el tracte alemany cap als danesos va ser amable. Aquest tracte s’explica bàsicament en la ideologia nazi de la superioritat nòrdica, que assegurava que els pobles de Noruega, Suècia i Dinamarca eren inclús més purs racialment que els alemanys, per això els nazis volien unir-los a la seva causa de forma pacífica enlloc d’obligar-los per la força. El mateix Adolf Hitler va considerar Dinamarca un protectorat, permetent que el Parlament danès seguís funcionant i es va mantenir en llibertat al rei Cristià X, tot i que es va imposar la censura de premsa i es controlava cada aspecte de la vida política i econòmica del país. Però l‘ocupació alemanya es va tornar hostil a l’estiu de 1942 quan els danesos varen començar a fer sabotatges. A partir de 1943 els ocupants alemanys varen imposar mesures repressives contra els danesos. En el període final de la guerra, els nazis intentaven convèncer als danesos i a les demés nacions escandinaves per unir-se a ells en els últims combats, però no varen utilitzar la força per obligar-los a lluita. L’ocupació alemanya va durar fins al 5 de maig de 1945, quan les últimes tropes alemanyes aquarterades en el país es varen rendir als exèrcits britànics sense posar resistència.

Després de la Segona Guerra Mundial:

En acabar la Segona Guerra Mundial, a Dinamarca hi havia 2,2 milions de mines antipersones col·locades pels nazis a la seva costa occidental per si els Aliats haguessin elegit aquesta zona per desembarcar a Europa. Per desactivar-les i retirar-les varen utilitzar presoners alemanys. Molts moririen o serien ferits de gravetat amb amputacions per les explosions. Dinamarca va netejar l’últim cap de mines el juliol de 2012.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply