Bèlgica

Al principi de la Segona Guerra Mundial, Bèlgica es va declarar un país neutral però el maig de 1940 els alemanys varen envair al país en la Batalla de França, i el rei Leopold III va capitular al cap de pocs dies d’haver començar l’ofensiva alemanya. D’aquesta manera Bèlgica es va convertir en un territori ocupat pels nazis fins al setembre de 1944, quan va ser alliberat per les tropes occidentals. El rei va viure durant tota l’ocupació al país en arrest domiciliari. El govern belga va fugir a Londres, on va tenir un paper influent dirigit per en Hubert Pierlot.

En el moment en que els alemanys varen ocupar el país hi vivien a Bèlgica uns 65.000 jueus d’una població de 8,3 milions de persones. La majoria d’aquests jueus no tenien la ciutadania belga perquè eren refugiats que fugien d’Alemanya o d’altres països de l‘Europa de l’Est. Els alemanys no varen intentar expulsar els jueus del país i tampoc varen produir escenes de violència, però des de l’octubre de 1940 varen imposar lleis antisemites i des de novembre es varen arianitzar les empreses jueves. Molts belgues varen aprovar les mesures i lleis antisemites com els rexistes dirigits per en Léon Degrelle. A la primavera de 1941 es va realitzar un pogrom.

Després de la guerra Bèlgica va recuperar Eupen i Malmedy.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply