Operació Cop de Falç

L’operació Sichelscnitt,  l’operació Cop de Falç, va ser una reelaboració del projecte ideat el 1914, durant la primera guerra mundial, per el general alemany Alfred von Schlieffen. L’objectiu del pla de 1914 era realizar una maniobra de tenalla contra l’exèrcit francès per aniquilar-lo ràpidament atravessant Bèlgica i conquerint França.

El pla de 1939 era una copia del 1914 però a gran escala i va ser efectuat per tres grups d’exèrcits alemanys sota el comandament del comandant en cap, el mariscal de camp Walther von Brauchitsch. El Grup d’Exèrcit B, amb 29 divisions d’infanteria, de les quals 3 eren blindades i 2 motoritzades, sota el comandament del general Fedor von Bocke, havia d’atacar Bèlgica i el sud d’Holanda desplaçant els contingents britànics i francesos cap el est per rodejar-los des del nord. El Grup d’Exèrcit C, amb 19 divisons d’Infanteria, sota el comandament del general Wilhelm Ritter von Leeb, va tenir la missió de destruir la Línia Maginot. El Grup d’Exèrcit A, amb 45 divisions d’Infanteria, 7 d’elles blindades i 3 motoritzades, sota el comandament de Gerd von Rundstedt, havia d’obrir un front que anava des de Aquisgran a Tréveris hi havia d’avançar cap el centre a traves de les Ardenes per després travessar el Mosa entre Sedan i Dinant per continuar cap a les costes del Canal de la Manxa a través del Somme.  

Per la seva banda, els aliats tenien 3 exèrcits per contrarresta l’ofensiva alemanya, sota el comandament del comandant en cap, el general Maurice Gamelin. El exèrcit holandès tenia 8 divisions, el belga 18 divisions que va fer front el Grup d’Exèrcit A alemany, i després hi havia l’aliança entre l’exèrcit francès i britànic amb el VII Exèrcit francès des del mar del Nord a Bailleul,  les 9 divisions de la British Expeditionary Force ( BEF ) des de Bailleul a Maulde, el I Grup d’Exèrcit francès amb 22 divisions, el II Grup d’Exèrcit Francès amb 35 divisions i el III Grup d’Exèrcit  amb 14 divisions. Els francesos volien defensar com fos la Línia Maginot.

Els aliats varen movilitzar un total de 2.900.000 homes i els alemanys 2.750.000. En la part d’armament, els aliats varen disposar de 2.574 carros de combat i 2.178 avions, 1.648 eren francesos, 219 bombarders, 946 caces i 483 de reconeixament, i 480 britànics. La Wehrmacht va disposar de 2.600 carros de combat i 3.227 avions.

L’estructura del comandament alemany estava organitzada segons una escala jeràrquica que anava des de Adolf Hitler amb el OKW, Oberkommando der Wehrmacht, descendint al Estat Major del exèrcit amb el OKH, Oberkommando der Heeres, i fins arribar als comandament de cadascún dels Grups d’Exèrcits. El comandament de la Luftwaffe  amb el OKL, Oberkommando der Luftwaffe, va coordinar les operacions aèries amb les forces de terra. Aquest esquema de comandament es va traduir en una absoluta eficàcia operativa.

El sistema de comandament aliat va ser menys eficient,  ja que la seva estructura no estava ben definida. Els exèrcits aliats estaven sota al comandant en cap francès, Maurice Gameline, amb el comandament de les forces de terra de Joseph Doumenc, i més tard amb el comandant del sector del nord-est de Joseph Georges, de qui finalment varen dependre els Grups d’Exèrcits francesos. Per la seva part la BEF estava sota el comandament de John Gort que obeia les ordres del govern britànic. La RAF que va actuar a França va obeïr les ordres de dos comandaments i la AASF, la Advanced Air Striking Force, va estar comandant els bombarders des de la Gran Bretanya.

La invasió de França va venir pels èxits alemanys en les línies de defensa britàniques i franceses, ja que gràcies a les operacions aerotransportades alemanyes  a Bèlgica i Holanda varen distreure els britànics i els francesos que es varen dirigir cap a Bèlgica i els alemanys varen aprofitar-ho per atacar-los des de les Ardenes.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply