El camp de concentració de Neuengamme

Instal·lat el desembre de 1938, el camp de concentració de Neuengamme va ser el camp més gran de la regió nord d’Alemanya. Situat a la riba dreta del riu Elba, en el centre d’una regió pantanosa, a 25 quilòmetres d’Hamburg, va ser construït en un principi com un camp de treball que depenia del camp de Sachsenhausen. El 4 de juny de 1940 es va convertir en un camp autònom. En aquell moment, el 80% dels presoners eren criminals alemanys. Però el camp no va parar d’augmentar, rebent, des de 1940 a 1945, prop de 100.000 presoners de totes les nacionalitats. El camp tenia una estació de ferrocarril particular, així com un petit port fluvial que havia sigut construït en un canal pels primers presoners. A partir de principis d’abril de 1945, l’avanç Aliat occidental va provocar el replegament dels kommandos cap al camp central. Però , al mateix temps, l’avanç Aliat va obligar l’evacuació general del camp. Aquest fet va provocar que combois successius es dirigissin a Bergen-Belsen. Aquesta marxa va donar lloc a matances, com les de Sandbostel i a la badia de Lüdeck. Walter Eisfeld, Martin Weiss i Max Pauly varen dirigir successivament el camp entre febrer de 1940 i el 4 de maig de 1945, quan les tropes britàniques el varen descobrir buit.

Els presoners treballaven en les fàbriques d’armament i de construccions navals, en omplir els pantans, descarregar les barques o en el manteniment del camp. De Neuengamme depenien, aproximadament, 60 kommandos exteriors que treballaven a la frontera entre Alemanya i Holanda, al voltant d’Hamburg, Bremen, Minde, Hanover, a Schleswig-Holsein, a la desembocadura del Weser, a la regió mitja del Elba, en el Brunswick i fins i tot en les illes anglonormandes. Les condicions per aquells presoners eren extremadament dures: superpoblació, mala higiene, mal nutrició i epidèmies de tifus. Milers de detinguts varen morir colpejats o per esgotament. Els presoners de guerra soviètics i els opositors polítics eren assassinats d’un tret a la nuca, penjats o gasejats amb zyklon B en el búnquer. També es varen realitzar experiments mèdics sobre un grup d’una vintena de nens amb edats d’entre quatre i catorze anys: el doctor Kurt Heissmeyer els va inocular la tuberculosis i a l’abril de 1945 va fer penjar als supervivents. Es creu que unes 106.000 persones, entre elles 13.000 francesos, varen passar pel camp i la meitat no varen sobreviure.

El memorial, inaugurat el 7 de novembre de 1965,  va ser construït pel Comitè Internacional de Neuengamme, amb l’ajuda del Senat i del Parlament d’Hamburg.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply