L’exèrcit italià

Durant la Segona Guerra Mundial l’exèrcit italià va ser bastant dèbil; la falta d’equipament modern no es limitava només als mitjans blindats o al transport. L’escassetat de ràdios i equips de comunicacions de qualitat feia necessari l’ús permanent d’enllaços motoritzats per transmetre les ordres, el que dificultava la col·laboració entre les unitats blindades en el camp de batalla. A aquest problema s’hi havia d’afegir la pèssima relació entre tropa i comandaments. Aquests portaven una vida plena de comfort i luxe, i inclús disposaven de millors racions que els seus soldats. L’abisme social entre els dos grups creava confusió, mal ambient i desmoralització, que encara va augmentar més amb el contacte amb els alemanys. De seguida els combatents italians varen veure la diferència amb els seus nous companys d’armes. Però els alemanys no es varen comportar amb els italians com autèntics companys d’armes. Durant la retirada dels exèrcits de l’Eix del sud de la Unió Soviètica a l’hivern de 1942-1943, els alemanys varen robat els camions italians i varen tirar els seus ferits a la neu per aconseguir espai per ells en els vehicles o en els cabanyes dels pagesos. Molts italians que marxaven per les gelades estepes soviètiques estaven afamats i desesperats i, finalment, es varen donar per vençuts assentant-se damunt la neu esperant la mort. Al voltant de 115.000 italians varen morir durant la retirada. Al nord de l’Àfrica es varen viure escenes semblants, però en la diferència que els alemanys els abandonaven enmig del desert. Els presoners de guerra italians a la Unió Soviètica no varen ser repatriats a Itàlia fins al 1948, sent alguns alts oficials retinguts fins al 1954.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply