La Resistència francesa

A partir de la derrota de França el juny de 1940, es va començar a organitzar un nou moviment de resistència amb l’objectiu d’expulsar els alemanys de França. Els homes i les dones de totes les capes socials, de totes les creences i opinions es varen unir per reconquerir la llibertat i la independència de França. Al principi, la resistència interior i exterior només va agrupar a un número reduït de francesos, que la immensa majoria provenien de les regions amb caràcter diferencial de França com Bretanya. Més endavant, tant la burgesia conservadora com el món obrer varen ajudar a la Resistència. Hi havia tant comunistes com membres de la Cagoule, aquests no varen acceptar ni la invasió alemanya ni el pacte d‘Alemanya amb la Unió Soviètica i pocs dels seus membres varen col·laborar amb els nazis. Una de les tasques de la Resistència va ser la d’incentivar els francesos a organitzar-se clandestinament per començar a lluitar contra els alemanys abans de que vinguessin els soldats Aliats. Des del principi de l’ocupació, l’interès dels membres de la Resistència es va centrar en sabotejar les comunicacions perquè desorganitzava momentàniament els moviments militars dels alemanys. Els fulletons i els diaris de la Resistència varen ser impresos amb el material que trobaven i cada vegada agafaven més importància; les més importants es varen publicar el 1944 de tres a quatre cent mil exemplars.

A partir de 1942, els efectius de la Resistència varen augmentar per l’ingrés del STO i militars desmobilitzats. Els campaments dels maquis varen començar a semblar autèntics camps d’instrucció. Amb l’arribada dels Aliats a França, a l’estiu de 1944, els combatents de la Resistència es varen agrupar en les anomenades Forces Franceses del Interior, FFI, que varen intervenir en ple dia durant els combats per l’alliberació de França.

Molts membres de la Resistència varen ser torturats, afusellats, decapitats o deportats pels alemanys com; Jean Moulin, D’Estienne D’Orves, Danielle Casanova, Grabiel Peri, Pierre Brossolette, el general Charles Delestaint, el coronel Frederic Henri Manhes, Berthie Albrecht o Pierre Georges.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply