El camp de concentració de Gross Rosen

A l’agost de 1940, 80 presoners polonesos polítics varen ser traslladats del camp de Sachsenhausen cap a la ciutat de Gross Rosen, al voltant d’una cantera de granit, per inaugurar un kommando que acabava de crear-se a Polònia, a 60 quilòmetres de Wroclaw, Breslau. Més tard, s’anomenaria Gross Rosen, que en llengua polonesa es diu Rogosnica. Gross Rosen es caracteritzava, i encara avui en dia, per la petita torre que aixecava la seva curiosa construcció a la plaça de reunions. La campana portava el ritme de la vida en el camp. Gross Rosen es va desenvolupar ràpidament fins a convertir-se en un camp autònom del que varen néixer molts comandos. Dotzenes de comandos exteriors es varen associar a gran empreses com I.G. Farben, Krupp o Daimler Benz. En a l’interior de les reixes hi havia la cantera immensa des d’on els presoners extreien pedres, i on molts d’ells morien d’esgotament. Un conegut camp de treball depenent de Gross Rosen va ser el de Brünnitz, on Oskar Schindler va instal·lar la seva fàbrica salvant a moltes vides. En el camp la mortaldat va ser tant alta que el forn crematori construït el 1941 va ser aviat incapaç de seguir el ritme. El 1943, la casa Topfx und Söhne, que havia equipat ja altres camps, va rebre l’oferta del camp de construir forns de quatre cambres i de gran rendiment.

A Gross Rosen es va practicar l’extermini ràpid. Una nota secreta, amb data el 22 d’octubre de 1941, confirma l’execució d’un grup de presoners soviètics. Es calcula de que els 200.000 homes, aproximadament, que varen estar en Gross Rosen, 40.000 varen morir pel treball forçat o les execucions, i no es conta els presoners de guerra soviètics que generalment varen ser assassinats només arribar.

En els últims mesos, el camp va rebre detinguts provinents d’altres com, especialment d’Auschwitz. El febrer de 1945 els nazis varen decidir evacuar el camp. Amb temperatures d’entre 20 i 25 graus sota zero els presoners varen ser obligats a pujar a les vagonetes del ferrocarril i varen tardar deu dies en arribar a Dora Nordhausen, Buchenwald, Bergen Belsen…. La majoria dels detinguts varen morir durant el trasllat. El 5 de maig de 1945 les tropes soviètiques varen entrar al camp trobant un petit grup de supervivents. Un memorial recorda avui el patiment dels que varen morir en el camp.

El camp va ser dirigit successivament per Arthur  Rödl, que es va suïcidar el 1945, Wilhelm Gideon que, tot i les acusacions que se li varen fer, no va ser condemnat, i Johannes Hasebroek, que va passar només sis anys a la presó.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply