El subfusell Tipus 100

L’exèrcit japonès va tardar molt adoptar el subfusell en comparació a les grans potències europees. No va ser fins el 1940 que es va introduir el subfusell i aquest va ser el Tipus 100. Tenia un receptor tubular i una carcassa perforada al voltant del canó, que portava un fre de boca o compensador. Per totes les armes que poguessin l’Exèrcit va fer un requeriment basat en les tradicions japoneses, que portessin baioneta, de manera que el Tipus 100/40 tenia una llarga barra de baioneta sota el canó. El Tipus 100/40, una versió més moderna, disparava el cartutx 8×21 mil·límetres Nambu i portava 30 cartutxos en un carregador corbat cap endavant. Les dues versions es diferenciaven bàsicament per la culata: una amb culata fixa  fabricada en els arsenals estatals de Kokura, i l’altra amb culata plegable fabricada a Nagoya. Però el Tipus 100/40 va resultar insatisfactori per tota una sèrie de raons, que incloïen freqüents interrupcions i un procés de fabricació massa complicat. A més, l’experiència en el combat modern va demostrar que la baioneta tenia un valor molt limitat. Com a resultat d’aquests problemes va entrar en servei una versió modificada el 1944 coneguda com Tipus 100/44, més senzilla de fabricar degut a la substitució allà on era possible del treball a màquina per la soldadura i per l’eliminació de la barra de la baioneta. També es va augmentar la cadència de foc.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply