El Junker Ju 287

El Junker Ju 287 va ser el segon prototip alemany de bombarder a reacció concebut el 1943. Va ser un bombarder construït a les fàbriques Junkers Flugzeug und Motorwerkes Ag i havia de ser un bombarder capaç d’evitar als interceptors Aliats utilitzant la seva velocitat de 780 quilometres per hora dels seus quatre turboreactors de flux axial Junkers Jumo 004 B-1. Estava construït de moltes aeronaus diferents; el fusellatge d’un He-177, la cua d’un Ju-388, el tren principal d’un Ju-352 i la roda de nas d’un B-24s estavellat. Quan tot anava bé, el Ministeri de l’Aire va abandonar momentàniament el projecte per construir caces tal i com volia l’Adolf Hitler. El març de 1944 es va tornar sobre el tema del JU-287. El seu primer vol va ser el 16 d’agost de 1944 a Brandis amb el capità Siegfried Holzbauer en els controls. Després es varen fer 17 vols més.

L’aeronau, que va mostrar molt bones característiques de maneig, va tenir alguns dels problemes a l’ala progressiva en algunes condicions de vol. Les proves també varen suggerir que l’aeronau es beneficiaria d’una millor concentració en massa de motors sota les ales, una característica que havia de ser incorporada en els posteriors prototips, però l’avió de prova i el prototip varen ser capturats per l‘exèrcit soviètic i el projecte va ser cancel·lat, tot i que la Unió Soviètica va acabar de construir els dos aparells i els va re-nombrar amb els noms de OKB-1 i EF 140. Quan les tropes soviètiques varen capturar la fàbrica on es construïen aquells avions el 1945, els projectes dels V2 i V3 amb tren d’aterratge retràctil estaven inacabats. Tot i la caiguda del Tercer Reich, el projecte del Ju 287 va continuar en servei enlairant un segon prototip el 1947, però el 1949 els soviètics varen abandonar del tot els projectes de l’aparell, tot i que part de la seva tecnologia va ser utilitzada pel desenvolupament del II-28 i Tu-16. L’aparell va ser la base per altre projectes.

El Junker Ju 287 només podia tenir dos tripulants, el pilot i el copilot, tenia una longitud de 18,3 metres, una envergadura de 20,1 metres, una altura de 4,7 metres, un perfil alar de 61, un pes en buit de 12.500 quilograms, un pes de càrrega de 20.000 quilograms, una planta motriu de 4x Turbojet Junker Jumo 004 B-1, un empenta normal de 8,8 kN cadascuna. La seva velocitat màxima operativa era de 780 quilòmetres per hora, un abast de 1.570 quilometres, un sostre de vol de 9.400 metres i un règim d’ascens de 9,6 metres per segon. D’armament portava a dues metralladores MG 131 de 13 mil·límetres en la torreta de la cua i tenia una 1 badia interna amb una capacitat de 4.000 quilograms en bombes.

Models:

JU 287 V1: quatre motors i tren d’aterratge fix. Aquest aparell es va donar per perdut.

JU-287 V2; sis motors BMW 109-003A de 800 quilograms d’empenta i tren d’aterratge retràctil. En construcció en ser capturat. Va volar a la Unió Soviètica el 1947 assolint una velocitat màxima de 865 quilòmetres per hora.

JU-287 V3: quatre motors del mateix tipus que el V1, 4.000 quilograms de bombes i metralladores MG-131 de 13 mil·límetres. Només components varen ser capturats i l’avió mai va ser acabat. Els soviètics se’l varen endur a Podberezhnye per construir-lo.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply