El Messerschmidtt Me 323 Gigant

Planejat el 18 d’octubre de 1940, el Me 323 Gigant va ser dissenyat per les companyies Junkers i Messerschmidtt. El propòsit era poder transportar armament pesat als diferents fronts i tenia que suportar com a mínim un canó de 88 mil·límetres, un tractor eruga o un tanc mitjà com el Panzer IV. Aquest avió va tenir dues variants de les quals el primer va ser nombrat com Me 261 W, després com Me 262 i posteriorment Me 321. El Me 323 va néixer en el segon model el 1941, al qual se l’hi varen instal·lar sis motors i se les varen reforçar les ales per aguantar els motors i se’ls va afegir un tren d’aterratge permanent. Les variants dels Me 323 es varen produir en diferents materials a diferència dels 321. El seu primer vol va tenir lloc el 25 de febrer de 1941 després de ser remolcat per un JU-90. Però la dificultat de remolcar aquest aparell tant pesat (la capacitat de càrrega era de 15 tones, equivalent a transportar un parell de vehicles de quatres tones o un Flak 88 amb el seu complement de municions i equip d’operacions) es va decidir instal·lar quatre coets per ajudar als motors a enlairar l’avió, els motors utilitzats varen ser els Gnome-Rhone GR14N radials de 1140 hp, els quals varen ser produïts a la França ocupada, i es va utilitzar fusta i tela per estalviar pes i el seu cost. Aquesta versió motoritzada va volar per primer cop a l’abril de 1942 amb un tren d’aterratge de cinc parells de rodes. Aquest model va ser seguit per un prototip V2 de sis motors, que va obrir el camí per la sèrie ME-323D, amb millors hèlix i armament. La següent sèrie va ser la ME-323E, amb més potència i més capacitat defensiva, que incloïa dues torretes a l’ala.

L’avió va entrar en servei l’any 1943 i al principi només s’utilitzava per transportar tropes i equips a Itàlia i al nord de l’Àfrica. L’avió podia ser gegant, però era dèbil. El 22 d’abril de 1943, 14 Me 323 juntament amb 7 caces Bf 109 varen ser interceptats per un esquadró de P-40 Warhawk, que varen poder destruir tant l’escorta com als Giants. L’avió tolerava molt bé el dany, però carregava una gran quantitat de càrregues inflamables o explosives, fet que ocasionava que quan eren atacats i rebien un dany en aquestes càrregues l’avió s’incendiava o explotava. Per no perdre tants aparells es va desenvolupar la versió d’escorta ME-323E-2/VT amb 11 canons de 20 mil·límetres i quatre metralladores de 13 mil·límetres en quatre torretes alars. La seva producció es va mantenir de 1941 fins a l’abril de 1944. En total es varen construir 213 unitats i després de l’abril de 1944 no en va volar cap més. Es va intentar produir una versió de bombarder, però va patir errors estructurals durant les proves i finalment va ser destruït pels caces Aliats a terra.

El ME-323E-2 feia d’envergadura 55 metres, de llarg feia 28,5 metres, d’altura 9,6 metres, podia transportar una càrrega útil de 7 a 11 tripulants i 120 passatgers o bé 60 llits i malalts. La càrrega estimada era de 15 tones. Tenia un pes en buit de 27.330 quilograms i un pes màxim en enlairar-se de 45.000 quilograms, tenia una velocitat màxima de 244 quilòmetres per hora a nivell del mar i s’enlairava a 216 metres per minut. El seu sostre de servei era de 4.000 metres i tenia un autonomia de 1.100 quilòmetres.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply