La batalla de l’Atlàntic

La Batalla de l’Atlàntic va ser l’enfrontament naval entre les grans naus alemanyes, els U-Boots comandats per l’almirall Karl Döenitz, i pràcticament tota l’esquadra britànica, que va tenir com a escenari l’Atlàntic durant la Segona Guerra Mundial. La batalla va començar el 3 de setembre de 1939 i va durar fins al final de la guerra. Conscients de que no podrien derrotar a la Royal Navy, els mariners alemanys varen intentar bloquejar la Gran Bretanya destruint les embarcacions mercantils que portaven subministraments a l’illa. La influència dels submarins alemanys a l’inici de la guerra es va veure superada per la superioritat tecnològica i numèrica al final del conflicte, fet que va frustrar els plans dels alemanys. En la data del maig de 1943 es pot dir ja que els submarins alemanys havien perdut definitivament la batalla de l’Atlàntic. Tot i que la Kriegsmarine mai va posar en perill de mort a la Gran Bretanya, li va causar grans problemes de provisions fins a principis de 1944.

Pèrdues dels vaixells mercantils Aliats i neutrals durant la batalla de l’Atlàntic:

1939: 222 embarcacions, 755.392 tones.

1940: 1.059 embarcacions, 3.991.641 tones.

1941: 1.299 embarcacions, 4.328.558 tones.

 



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply