El MiG-3

El primer MiG-3 va ser un avió soviètic que va sortir de la línia de producció el 20 de desembre de 1940. A partir del març de 1941, deu d’aquests aparells varen sortir cada dia de les fàbriques. En el moment de l’Operació Barbarroja ja s’havien fabricat més de 1.200 MiG-3. Durant les proves inicials es va trobar que l’avió era inferior al MiG-1 degut a l’increment de pes i que consumia més combustible tal com havien avisat a Mikoyan i Gurevich des de la fàbrica número 24. Pel problema del combustible es va trobar la solució quan es va detectar un error en la correcció de l’altitud. Més tard, en alguns MiG-3 se’ls va trobar un comportament inacceptable en altitud, degut a la pressió del combustible i l’oli. També es va trobar que alguns pilots intentaven volar el MiG-3 com els altres caces, sobretot els Polikarpov I-15, I-153 i I-16. Després es varen introduir noves bombes de combustible i oli, i es va intentar realitzar entrenaments per familiaritzar els pilots als MiG-3. En els següents dos anys, el MiG-3 va patir alguns canvis i es va augmentar els seus canons i les seves metralladores.

Degut a les condicions de batalla contra les forces alemanyes, el MiG-3 es va veure forçat a lluitar a baixa altura. Però inclús a baixa altura es va trobar que el caça era molt inferior als caces alemanys, fet pel qual es va deixar de millorar. El MiG-3 es va deixar de produir quan es va acabar la producció dels motors AM-35A, ja que Mikulin es va concentrar en el nou AM-38 produït pel Ilyushin Il-2 Shturmovik. L’aparell va seguir sent utilitzat per funcions de reconeixement, on el seu sostre de servei, proper als 40.000 peus, i la seva alta velocitat en altitud el feien adequat per aquest paper. Tot i les limitacions del MiG-3, el pilot Alexander Sasha Pokyshkin va ser el segon as de caça de l’aviació soviètica amb 59 victòries oficials registrades, moltes de les quals les va obtenir gràcies al MiG-3.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply