El Flak 18/37 mm.

Tot i les virtuts del canó AA de 20 mil·límetres, els alemanys necessitaven una arma lleugera de més abast que disparés un projectil amb més poder destructiu sobre qualsevol aeronau que fes un vol a baixa altura o un bombarder en picat. Amb aquest propòsit es va construir un canó de 37 mil·límetres remolcat, fet que li donava una gran mobilitat per proporcionar cobertura a les unitats en moviment o protegir objectius de valor com ponts, dipòsits, quarters, aeròdroms, a més quan se’l necessitava proporcionava suport de foc en els combats terrestres. Amb el temps varen aparèixer versions millorades de l’original, inclús muntades en avions per ser utilitzades contra els bombarders i, amb la munició adequada, carros de combat Aliat.

El Flak 18/37 va ser construït per l’empresa Rheinmetall-Borsig. El calibre del canó era de 37 mil·límetres, de llarg feia 3,62 metres, pesava 1.748 quilograms, tenia un sistema de dispar de percussió, un angle de tret vertical de -8º a 85º, un angle de tret horitzontal de 360º. El projectil pesava 635 kgm, tenia una velocitat de tret de 160 pm, una velocitat de sortida de projectil de 820 metres per minut i un abast efectiu de 6.585 metres.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply