I.G. Farben

I.G. Farben va ser un imperi industrial alemany fundat el 1925 que des del 1937 va ser arianitzat i nazificat. Agrupava al principi de la guerra 56 fàbriques entre els sectors farmacèutics, Bayer, fotogràfic, Agfa, químic, BASF, productor del Zycclon B. El grup va gaudir d’una posició de monopoli per al cautxú, els nitrats i el petroli de síntesi. Les decisions de l’empresa les donava el propi Estat alemany des de la direcció del Pla Quadriennal, i Karl Krauch dirigia la política d’expansió de la indústria química alemanya. L’empresa va arribar a gaudir d’una posició econòmica dominant després d’assegurar-se sòlids suports, especialment el del Ministeri de l’Aire de Hermann Göering i del Partit.

Des del principi, Adolf Hitler va insistir en la necessitat de produir cautxú, i l’empresa va desenvolupar un augment espectacular en beneficis, sent segurament l’empresa més compromesa amb el règim. Dues fàbriques Buna funcionaven ja Alemanya; la primera, des de 1936, i la segona, des de 1938. Però considerant la possibilitat d’envair la Unió Soviètica calia elevar la producció a 150.000 tones l’any. El 6 de febrer de 1941 es va triar Dwory, lloc proper al poble de Monowitz, a set quilòmetres d’Auschwitz, en detriment de l’opció de Noruega, per construir una fàbrica gegant per què als voltants hi havia carbó, aigua i calç, i estaven ben comunicats per via ferroviària amb la resta del Reich. Com que els treballadors alemanys posaven resistència per treballar a l’Alta Silèsia, va agafar força la idea d’explotar els presoners d’Auschwitz. El projecte va ser dissenyat per Heinrich Himmler, que l‘1 de març de 1941 va fer la primera visita a fons al camp d’explotació econòmica d’Auschwitz. En seguit, Himmler va posar a disposició de I.G. Farben 10.000 presoners per construir les fàbriques. L’obra era dins del gran cinturó de sentinelles armats d’Auschwitz-Birkenau, i els nazis varen evacuar els habitants de la ciutat d’Oswiecim i es varen construir dos barris d’obrers per allotjar-hi els treballadors civils i administratius.

El contracte signat el 27 de març de 1942 entre la I.G. Farben i Himmler, posava a disposició de la nova empresa fins a 30.000 presoners d’Auschwitz en reserva. Els presoners varen treballar entre 10 i 11 hores a l’estiu, i 9 a l’hivern. La I.G. Farben pagava a les SS diàriament quatre Reichmark per un treballador qualificat, i tres Reichmark per un peó, però ni un pfenning va arribar a mans dels presoners. Aquestes quantitats passaven per la caixa de la Kommandantur del camp i varen ser transferides en el compte del Reich, bé per a administratiu del camp o bé per a la WVHA. Dues unitats de producció es preveien a l’obra: cautxú sintètic i petroli obtingut per la hidrogeneració de l’hulla. La fàbrica havia d’acabar sent la més gran del grup I.G. Farben, cosa que va obligar a unes inversions considerables, però els retards es varen acumular i la productivitat dels presoners no va ser del tot bona; mai no s’hi va produir cautxú, només una mica de petroli.

En una carta al secretari d’Estat Cordell Hull del 8 de setembre de 1944, Franklin Delano Roosevelt va escriure que la història de la utilització que han fet els nazis del trust I.G. Farben sembla una novel·la policíaca.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply