Bulgària

Bulgària va ser el país més petit derrotat en la Primera Guerra Mundial. Durant aquell temps la corona, l’elit urbana i els militars dominaven el funcionament de l’Estat búlgar. Després de la derrota, la Unió Agrària, un ampli moviment pagès dirigit per Alexander Stamboliski, va guanyar les eleccions i va dirigir el govern de 1919 a 1923, i va ser un govern progressista. Va fomentar el desenvolupament econòmic, els interessos del camp i va invertir en la tradicional política exterior búlgar, promulgant la pau i la col·laboració amb els altres països. La Unió Agrària, imitant les camises negres, va formar la seva pròpia milícia pagesa, coneguda com camises taronges, pel seu color de l’uniforme. Per la seva part, els conservadors també varen formar el seu propi cos de guàrdies blancs, mentre que els polítics urbans varen organitzar, a començaments de 1922, un nou grup anomenat Aliança Nacional, que expressava la seva admiració pel feixisme italià. El juny de 1923, una conspiració d’activistes de la Lliga Militar i de l’organització terrorista IMRO, Organització Revolucionària Interior Macedònia, va desembocar en un cop d’Estat, que va destronar a Stamboliski, al qui varen torturar i executar. Tot i que Bulgària va fer veure que continuava sent un Estat parlamentari, la seva política ara estava dominada pel rei Boris, els militars i els successors dels antics partits urbans minoritaris. Els conservadors es varen ocupar del govern, seguint els models d’avanç de la guerra.

Bulgària va ser a partir de 1941, durant l’operació Barbarroja, un aliat d’Alemanya. El 1944 el país va ser envaït pels soviètics en el seu avanç cap a Berlín. Després de la guerra, Bulgària va tenir que tornar Tràcia a Grècia i Macedònia a Iugoslàvia.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply