Hongria

L’època d’entreguerres:

El març de 1919 es va enfonsar el règim democràtic parlamentari hongarès establert en els dies finals de la Primera Guerra Mundial, sent substituït per una dictadura revolucionària marxista, dirigida pels socialistes i el nou partit comunista hongarès. Aquesta dictadura va ser coneguda com el règim de Bela Kun, pel nom del dirigent del comunistes. Al cap de cinc mesos, el govern d’en Bela Kun va caure sota els assalts combinats dels exèrcits romanès, txecoslovac i iugoslau. Al cap de poc, l’oposició de dretes es va formar a la ciutat meridional de Szeged, dirigida pel militar de més alta graduació, l’almirall Miklos Horthy, que va establir un govern dictatorial. En Horthy va ser nombrat regent vitalici i cap de l’Estat. El sistema parlamentari liberal estilista es va tornar a restaurar, basat aquest cop en el sufragi masculí restringit. Durant aquesta època també varen sortir grups d’ultradreta que admiraven a en Benito Mussolini i varen establir relacions amb l’Adolf Hitler i l’Erich Ludendorff. El 1923 es va parlar inclús d’una marxa sobre Budapest, imitant la marxa sobre Roma d’en Mussolini de l’octubre de 1922, i es va fundar el Partit de la Independència Nacional Hongaresa. Amb l’estabilització econòmica dels anys vint varen desaparèixer totes les esperances d’un feixisme hongarès.

L’antisemitisme hongarès va sorgir després de 1918, tot i que el primer partit antisemita ja s’havia organitzat el 1883, però no va obtenir el suport popular i electoral esperat. Amb la reducció de territori després de la Primera Guerra Mundial, Hongria va passar de tenir un 1% de jueus, amb 473.000 jueus, a un 5,9% de la població total. El 1920 ja s’havien introduït un extens número de clàusules per limitar el número de jueus als que se’ls permetés l’accés a l’educació superior i a la burocràcia.

En els anys trenta, durant la depressió econòmica, ja existien quatre sectors diferents de nacionalisme antiliberal: els vells conservadors de la Unió Nacional, liderats pel comte Bethlen, que tenia el suport a la classe alta; els nous radicals de dreta, liderats pel comandant Gyula Gömbös, que varen adoptar alguns dels símbols del feixisme; els imitadors del nacionalisme alemany, que varen formar al voltant d’una dotzena de petits partits polítics nacionalsocialistes i; el moviment hongarès o de la Creu de Fletxa, liderat per en Ferenc Szalasi, que el 1939 ja era la força més popular del país. L’impacte de la depressió econòmica dels anys 30 a Hongria va ser intensa i va dur a en Horthy a buscar un dirigent més fort fora de les files del conservadorisme i, a l’octubre de 1932, va oferir a en Gömbös el càrrec de primer ministre, però el va obligar públicament a renunciar a l’antisemitisme. Com a primer ministre, en Gömbös va crear una organització juvenil i una nova Guàrdia d’Avantguarda, una espècie de milícia política que contava amb 60.000 membres. També va col·locar uns 25 homes del seu entorn en els comandaments de les forces armades i va nombrar a nombrosos seguidors seus pels alts càrrecs d’altres ministeris. En les eleccions de la primavera de 1935, el grup d’en Gömbös va obtenir una aclaparadora victòria. Immediatament després va establir la setmana laboral de 48 hores amb jornades de 8 hores per la indústria, però en Gömbös va morir sobtadament a finals de 1936.

Després de que els nazis pugessin al poder, el gener de 1933, la influència nazi va augmentar dins al govern hongarès. En Gömbös va viatjar a Berlín per establir una aliança amb els nazis, i uns acords econòmics varen lligar Hongria a Alemanya, tot i que es va poder estendre novament l’activitat econòmica. La política econòmica del govern hongarès era similar a la del nacionalsocialisme alemany, organitzat mitjançant institucions corporatives, basat parcialment en l’ideal agrari, amb l’objectiu de repartir els latifundis entre pagesos sense terra. Després de la mort d’en Gömbös, el nou primer ministre, en Kalman de Daranyi, no va acceptar cap manifestació del feixisme revolucionari. Davant del temor de trencar amb els nazis, aquests ja havien mostrat la seva preocupació a en Szalasi, el líder de la Creu de Fletxa, i aquest va mantenir contactes amb Berlín, i els seus seguidors varen organitzar milícies i es va començar a murmurar sobre la possibilitat d’efectuar un cop d’Estat contra el govern. El març de 1937, el govern hongarès, temorós davant d’aquells rumors, va dur a terme una depuració entre els militars i va empresonar a en Szalasi uns dies. També es va dissoldre el seu Partit de la Voluntat Nacional, però en Szalasi el va tornar a formar, aquest cop amb el nom de Moviment Hongarès. A l’estiu de 1937, es varen unir a ell el Partit Nacional Socialista Hongarès, liderat per en Balogh, i el nou Partit Socialista de Protecció Racial, liderat per en Laszlo Endre. Al cap d’uns mesos, altres set partits nacionalsocialistes es varen decidir unir al moviment d’en Szalasi i, a l’octubre, es va fundar un Partit Nacionalista Socialista Hongarès. De nou el govern hongarès va tornar a empresonar a en Szalasi i a altres 72 activistes el febrer de 1938. Durant els següents mesos a Hongria varen créixer els disturbis i Budapest va ser testimoni de diversos combats.

Mentrestant, per fer front tots aquells nous moviments pròxims el nacionalsocialisme, una nova legislació aprovada el 1937 va eliminar el dret del parlament a jutjar el regent, en Horthy, a la vegada que se li donava el poder de vetar noves lleis després de dues votacions successives i inclús se li donava poder per dissoldre el Parlament per convocar eleccions anticipades abans de tenir que promulgar lleis que no aprovava. D’aquesta manera en Horthy es va convertir en regent vitalici  i el règim es va apartar definitivament del liberalisme elitista conservador per entrar en un sistema autoritari. Al mateix temps, s’aprovaven lleis a favor dels treballadors urbans i amb una reforma electoral es va introduir el vot secret per homes de més de 26 anys i dones de més de 30. El 1937 l’economia hongaresa, com a la resta d’Europa, va millor considerablement però el primer ministre Daranyi va introduir un nou impost progressiu sobre la renda i es va aprofitar les millores financeres per incrementar la despesa militar. També en aquella època es varen introduir noves mesures que limitaven els drets dels jueus, i es va reduir el número de jueus en diferents professions liberals.

El 1938, el primer ministre Daranyi va ser plenament conscient de l’increment dels grups nacionalsocialistes, i va emprendre negociacions secretes amb ells. Quan en Horthy se’n va adonar es va negar a tota concessió que es pogués donar a la Creu de Fletxa i, el maig de 1938, va acomiadar a en Daranyi i va nombrar el ministre d’Economia, en Bela Imredy, com a successor. De seguida es varen produir diverses revoltes i, a l’agost, un pamflet de la Creu de Fletxa va insinuar que l’esposa d’en Horthy era parcialment jueva, cosa que va provocar que l’Imredy fes arrestar a en Szalasi, que va ser condemnat a tres anys de presó. Abans de final d’any, l’Imredy va aprovar una altra ronda de lleis antijueves i, a principis de 1939, va organitzar un nou front polític, el Moviment de Vida Hongaresa, MEM. Però aquells moviment de l’Imredy no varen agradar a en Horthy, que va nombrar primer ministre el conservador Pal Teleki. Abans de convocar eleccions pel maig de 1939, en Teleki va neutralitzar el recent nascut MEM en incorporar-lo en el partit governamental ja existent. També, novament la Creu de Fletxa va ser oficialment dissolta el febrer.

Les eleccions de 1939, les quals les va guanyar el partit del govern, varen ser les eleccions més democràtiques que havia tingut mai Hongria. La Creu de Fletxa i els demés nacionalsocialistes varen formar una coalició i varen presentar una candidatura conjunta que va obtenir casi el 25% dels vots. Varen treure uns bons resultats en els districtes obrers de les ciutats i en les zones amb nombrosos pagesos i peons i, fins a cert punt, en alguns barris de classe mitjana. A més, la campanya electoral d’aquella coalició nacionalsocialista va ser subvencionada per Alemanya. Però tot i la victòria del partit governamental, entre 1939 i 1940 i va haver forts disturbis a Budapest i a les ciutats més grans, i el govern es va tornar en un govern semiautoritari per impedir que la Creu de Fletxa es pogués fer amb el govern.

Durant la Segona Guerra Mundial:

Hongria va ser un país que va donar suport militarment a Alemanya a partir de 1941, durant l’Operació Barbarroja. En Miklos Horthy es va tornar un ferm col·laborador del nazisme. El 1944 el país va ser envaït pels soviètics i el govern hongarès va intentar capitular i declarar la guerra a Alemanya, però els nazis varen ocupar el país el 19 de març de 1944 perquè no els traïssin. Amb l’ocupació alemanya de Budapest, els jueus hongaresos, que no havien patit gaires conseqüències fins llavors, varen començar d’immediat a patir per culpa dels alemanys. Els homes de l’Adolf Eichmann varen entrar a Budapest juntament amb les tropes alemanyes i amb pocs dies ja havien detingut a 2.000 jueus. Un més després es va produir la primera deportació a Auschwitz. A principis de juny, 92 trens ja havien dut a casi 300.000 jueus hongaresos a la mort. Quan en Horthy va aturar les deportacions un mes més tard, havien sigut enviats a les cambres de gas 437.402 jueus d’Hongria, un 76% de la població jueva-hongaresa. El 1945, Hongria va caure en mans soviètiques.

Després de la guerra:

Hongria va recuperar les seves fronteres de 1939 i va tenir que tornar territoris a Iugoslàvia, Romania i Txecoslovàquia, a més, va perdre la Rutènia en benefici d’Ucraïna.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply