Iugoslàvia

El 1919 Iugoslàvia era un Estat multi-ètnic amb un govern nominalment parlamentari, dominat en gran part pels partits serbis i pel rei Alexandre, que era serbi. Els conflictes polítics eren freqüents i cada vegada resultava més complicat per les elits sèrbies dominar el sistema, cosa que va conduir a Alexandre a establir una dictadura sota la monarquia el gener de 1929. Alexandre va nombrar un govern per ocupar-se de l’administració, mentre buscava una doctrina i una nova forma política. Finalment, el rei va decidir promulgar una nova Constitució semi-liberal que, de fet, li donava molt més poder personal. El feixisme va ser una de les diverses fonts en què es va inspirar, però Alexandre no va aconseguir desenvolupar una ideologia o una nova organització política. L’assassinat del rei el 1934 va induir a una suavització del sistema i el 1937 aquest havia tornat virtualment a un cert pluralisme parlamentari.

Entre el poble de Iugoslàvia varen aparèixer diversos grups nacionalistes, alguns d’ells molt extremistes. Els més notables varen ser els Ustashi de Croàcia i el moviment Zbor de Ljotic a Sèrbia, tots ells es varen posar durant la Segona Guerra Mundial al costat d’Alemanya. Quan Iugoslàvia va donar suport als nazis el 1941, el poble iugoslau es va revoltar contraris aquell pacte i va enderrocar el govern i el rei. Adolf Hitler, emprenyat per perdre un seu aliat, va envair al país. Quan Alemanya va envair el país hi havia a Sèrbia uns 16.000 jueus, la majoria a Belgrad. El 1944 el país va ser alliberat pels soviètics i pel guerriller Josip Broz, Tito, que va encapçalar el nou govern.

Després de la guerra Iugoslàvia va recuperar la seva unitat i el seu territori dividit el 1941. Es va annexionar Fiume i Istra, i també va obtenir Dalmàcia.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply