Romania

A finals del segle XIX, el nacionalisme romanès conservador era molt crític amb el liberalisme i el socialisme europeu, i proposaven un camí romanès que es dirigís a una nació més forta i més moderna, en la que l’elit la governaria una societat agrària. Com a conseqüència, el 1907 hi va tenir lloc una gran rebel·lió agrària.

Durant la Primera Guerra Mundial, el desembre de 1916, tres terços del país varen ser ocupats per les forces alemanyes, búlgars, otomanes i austro-hongareses un cop el país va entrar en la guerra al costat de l’Entente aquell mateix any. Després de la Gran Guerra va doblar aproximadament el seu territori en annexionar-se Transilvània en el nord-oest, Bukovina en el nord, Besaràbia en el nord-est i la Dobrudja meridional en el sud-est. Així, Romania es va convertir en un Estat multinacional, amb una nombrosa minoria hongaresa en el nord-oest, i petites minories ucraïnesa i turca a l’est. Tot i això, la societat romanesa era de les més pobres i endarrerides de l’Europa oriental, amb casi el 50% d’analfabets. El seu sistema polític havia estat dominat per dos partits polítics elitistes, el liberal i el conservador, les seves eleccions eren manipulades i el govern i la política eren de les més corruptes d’Europa. A més, la classe mitjana romanesa era reduïda i dèbil, parcialment incrementada en el segle XIX per l’afluència de jueus de l’imperi tsarista i d’Àustria i d’Hongria. Era comú, ja abans de la guerra, entre els romanesos un sentiment antisemita.

El Partit Nacional Pagès es va convertir en aquella època en una organització de masses i va impedir en els liberals urbans la majoria en les primeres eleccions que es varen celebrar amb el sufragi universal masculí. Amb la derrota dels liberals, es va crear el Partit del Poble del general Averescu, que va intentar crear un govern populista d’organització ultranacionalista. Quan el varen nombrar primer ministre el 1920, va formar coalició amb les velles elits i va aixafar una temptativa de vaga general declarada pels socialistes. El desembre de 1921, després de que les reformes del seu govern no donessin els resultats esperats, l’Averescu va dimitir. El 1923 es va escriure una nova Constitució democràtica en què es reconeixia per primer cop els drets civils a tots els romanesos. La força majoritària del país, el Partit Pagès, va guanyar les eleccions de 1928 i va formar el primer govern democràtic i representatiu de la història de Romania. Però, al cap de poc, el Partit Pagès es va dividir, i per culpa d’això el govern no va poder dur a terme cap reforma important.

De seguida, com a la majoria dels països de l‘Europa Oriental, varen sortir partits i organitzacions properes al feixisme italià, com el Partit Feixista Nacional, la Fascia Nationala Romana i el Partit Socialista Nacional Cristià. Però el partit feixista més importat va ser el nou partit nacionalista de dreta i antisemita del professor A. Cuza, que va adoptar el nom de Lliga de Defensa Nacional Cristiana, LANC. En Cornelius Zelea Codrenau va sortir de les files de la LANC, però després de veure que era massa conservadora va fundar, el 1927, la Legió de l’Arcàngel Miquel, que va desenvolupar una variant romanesa del feixisme, afirmant la seva plena identitat amb l’Església ortodoxa romana. El seu objectiu consistia en regenerar el país i salvar l’ànima de tots els romanesos, vius o morts. El 1930, la Legió saludava amb la salutació romana, però amb la diferència que col·locaven primer la mà dreta sobre el cor. Els seus afiliats duien camises verdes per simbolitzar la vida i el renaixement de la pàtria. Aquell mateix any varen fundar una espècie de milícia que havia d’incloure a tots els legionaris d’entre 18 i 20 anys anomenats la Guàrdia d’Acer. A principi de 1931, el govern va dissoldre formalment tant la Legió com la Guàrdia, però va continuar amb un nom diferent i el 1933 se’ls va tornar a permetre operar dins la legalitat.

A més del feixisme, a Romania hi havia un antisemitisme romanès que tenia una base intel·lectual i popular molt forta. La minoria jueva era relativament àmplia, el 4,2% de la població total el 1930, i molt variada. Una petita minoria destacava en l’elit econòmica i financera romanesa i en nombroses professions de la classe mitjana. Tot i això, existia un profund odi popular contra els jueus, i l’antisemitisme era respectat entre les elits socials i culturals.

Amb l’arribada de la depressió econòmica de 1930, la política romanesa es va veure alterada amb el retorn del rei Carol, que havia abdicat cinc anys abans. Els partits polítics no es varen revoltar davant d’aquell retorn perquè el rei els va prometre que respectaria la Constitució. Però en Carol, un admirador d’en Benito Mussolini, va intervenir en el procés polític amb una actitud anticonstitucional i va aconseguir dividir el Partit Pagès, al que va desplaçar del poder el 1931. Durant el següent any, un govern minoritari de notables va ser presidit pel nacionalista Nicolae Iorga, el principal historiador de Romania. Llavors, un altre govern dels nacional pagesos va durar del 1932 al 1933 per la divisió interna del partit. Aquell any, el 1933, el sistema polític havia arribat en un procés de descomposició total, però el Partit Liberal va obtenir una majoria nominal en els comicis, i va permetre una successió de governs liberals durant els següents quatre anys.

Per llavors, el principal ideòleg del neoliberalisme era en Mihai Manoilescu, un enginyer de professió, que va ser posat en el càrrec del banc nacional. Durant els següents anys, Romania va experimentar un avanç en la industrialització, finançada majoritàriament pel banc nacional i altres fonts estatals. Però, tot i aquell avanç, no es va aconseguir mitigar el patiment de les masses pageses. En Manoilescu finalment va dirigir-se per un sistema corporatiu de partit únic que dirigiria la industrialització tecnocràtica. A partir de llavors, els contactes nazis a Romania varen augmentar i es va fundar en el país una organització nazi. També els feixistes italians varen establir contactes amb la Legió en el curs del programa de Feixisme Universal de 1933-1934.

Amb la influència dels nazis, el 29 de desembre de 1933 un dels membres de la Legió va assassinar al primer ministre neoliberal Ion Duca, que va portar la detenció de milers de legionaris, que finalment no varen ser sentenciats. No hi varen haver sentències perquè tant el rei Carol com el nou primer ministre, en Gheorge Tatarescu, esperaven domar i utilitzar la Legió, que reconeixia la monarquia. El propi govern va intentar formar un nou grup juvenil prefeixista, els Straja Tarii, la Guàrdia de la Pàtria, que no va aconseguir obtenir cap suport. El juliol de 1935, el LANC del professor Cuza i el Partit Agrari Nacional d’Octavià Goga es varen fusionar i varen formar el Partit Nacional Cristià, un nou moviment autoritari i antisemita. Els seus dirigents estaven disposats a governar sota la Constitució existent, però volien crear una cambra alta corporativa i un parlament menys nombrós i més limitat. Durant el 1935 també es varen formar un Partit Pagès Nacional Socialista Cristià, una Lliga Santa Romana i un Front Nacionalista Militar. Però el 1936 es varen prohibir que els grups polítics portessin a terme els seus projectes.

A l’agost de 1935, el govern va dissoldre oficialment totes les milícies polítiques. En els primers mesos de 1937, el rei ja havia començat a adornar-se de que no podia controlar la Legió. A la primavera es varen prendre mesures per acabar amb els projectes de la Legió. Però, aquell any, la influència alemanya va augmentar considerablement, i la Legió, amb en Codreanu al capdavant, varen veure que els seus èxits dependrien del suport dels nazis. En les eleccions del desembre de 1937, unes eleccions corruptes i parcialment manipulades, varen donar una pluralitat en el Parlament amb un 35,9% dels vots per l’aliança neoliberal, el 20,4% pels pagesos, el 15,58% pel TPT, la Legió, i el 9,15% pels nacionals cristians. El rei Carol va elegir a l’Octaviano Goga, el dirigent dels nacional cristians, per presidir un nou govern minoritari de coalició amb el suport d’un antic sector del Partit Pagès i la participació del general Ion Antonescu com a ministre de Guerra.  Però aquest nou govern només va durar un mes ja que a finals de gener de 1938 el rei va dissoldre el Parlament i va convocar noves eleccions pel març.

El 10 de febrer de 1938, el rei va canviar d’opinió i va eliminar el sistema parlamentari i va crear un nou Ministeri liderat pel patriarca Miron Cristea, el cap de l’Església ortodoxa romanesa, al qui li va donar poders per governar a través de decrets. Al cap d’uns dies el nou govern va aprovar una nova Constitució, semblant a la de 1923, però la nova Constitució concentrava el poder en mans del rei. El Ministeri d’en Cristea va crear d’immediat un nou front polític, el Frontul Renasterii Nationalee, FRN, i els altres partits polítics varen ser prohibits, tot i que el rei Carol va seguir negociant amb les principals figures per atreure’ls cap al FRN. En Codrenau, el líder de la Legió, va ser empresonat i després assassinat per por de que pogués cometre accions violentes contra el nou govern. La pressió dels alemanys cap a Romania va acabar duent el país en convertir-se en un satèl·lit econòmic d’Alemanya, fet que es va confirmar amb el tractat que varen firmar el març de 1939 que garantia a Alemanya l’accés crucial al petroli i el blat romanès en el cas de que es produïssin hostilitats.

Romania durant la Segona Guerra Mundial:

Romania estava governada durant la Segona Guerra Mundial pel dictador Ion Antonescu. El seu govern va donar suport als nazis i varen ajudar-los enviant tropes durant l’Operació Barbarroja. El tracte dels oficials romanesos caps als seus soldats era brutal. Els romanesos encara podien ser castigats amb la pena d’assots pels seus oficials. A finals de l’estiu de 1941, els romanesos varen perdre a 98.000 homes en el bloqueig d’Odessa. Pocs soldats romanesos entenien perquè tenien que continuar avançant a l’est del Dniéster un cop havien conquerit Bersaràbia. El 1944, a mesura que els soviètics avançaven cap a Alemanya, el poble romanès i el rei Miquel varen enderrocar el govern d’Antonescu i varen ajudar als soviètics a ocupar el país.

Romania després de la Segona Guerra Mundial:

Després de la guerra, Romania va perdre Bucovina del nord i Moldàvia, però va recuperar l’altiplà de transilvània cedit a la força a Hongria el 1941.



No comments yet. Be the first.

Leave a Reply