Leópolis, l’actual Lviv

Leópolis, l’actual Lviv, és una ciutat ucraïnesa que a principis de segle XX formava part de Polònia. La ciutat va ser escenari de sagnants conflictes ètnics durant la guerra ucraïnesa-polonesa de 1918, en la que els soldats polonesos varen matar a uns 150 jueus durant un pogrom de tres dies. Durant les hostilitats entre Polònia i la Unió Soviètica de 1919-1920, la ciutat es va annexionar a Ucraïna. Les mesures discriminatòries que havien perpetuat els polonesos varen dur a actes de terrorisme i contra-terrorisme entre l’Organització de Nacionalistes Ucraïnesos (OUN), de tendència conservadora, i les forces policials i militars poloneses. Molts nacionalistes, inclòs Stepan Bandera, varen acabar en el camp de concentració de Berioza Kartuskaia.

Durant la Segona Guerra Mundial:

Durant la invasió alemanya de Polònia de setembre de 1939, Leópolis va tornar a formar part d’Ucraïna, annexionada a la Unió Soviètica. Dels 8.789 presoners polítics que va matar el NKVD a la República Socialista Soviètica d’Ucraïna, 2.800 varen morir a Leópolis. Aquest fet i la religió, a Leópolis hi havia una majoria cristiana, va acompanyar a que molts habitants de la ciutat es miressin amb simpatia als alemanys i s’allunyessin dels soviètics i el mateix Bandera va començar a col·laborar amb els alemanys. Allunyant-se cada cop més dels soviètics, els nacionalistes ucraïnesos de la ciutat varen tornar-se cada cop més antisemites. Els alemanys ràpidament els varen finançar amb 2,5 milions de marcs perquè actuessin contra la Unió Soviètica i Bandera va formar dos batallons ucraïnesos, el Nachtigall i el Roland. La ciutat també era la seu de la secció guerrillera clandestina polonesa, el ZWZ, que operava a les regions de Polònia que havia caigut a les mans dels soviètics.

Durant l’Operació Barba-roja els soldats alemanys varen entrar a la ciutat el 30 de juny, on varen ser rebuts amb entusiasme per la població civil mentre els jueus es tancaven a casa atemorits. Quan la OUN-B va declarar la independència, els nacionalistes ucraïnesos varen cometre un terrible pogrom. Entre els jueus que varen arrestar hi havia Simon Wiesenthal, que es faria famós amb el temps en qualitat de caçador de nazis. Al cap de poc va arribar a la ciutat el Einsatzkommando 5 del Einsatzgruppe 5 per dur a terme una matança més sistemàtica, durant la qual es va executar a uns 2.000 jueus i un cert número d’intel·lectuals polonesos, entre els que hi havia el cèlebre escriptor Tadeusz Boy-Zelenski. En total, els 700 soldats del Einsatzgruppe C varen executar a 150.000 persones al llarg del mes de gener de 1942.

A finals de juliol es va produir a Leópolis un tercer pogrom: conegut com el dels dies de Petliura, en el que varen morir més de 2.000 jueus a mans dels ucraïnesos. Amb la ciutat controlada, els alemanys hi varen establir un gueto per enviar-hi tots els jueus de Leópolis i dels voltants. Però els ucraïnesos tampoc estaven salvats amb els alemanys, ja que aquests no venien a alliberar-los dels soviètics. El 5 de juliol els alemanys varen detenir a en Bandera i l’Adolf Hitler no pensava tolerar la independència d’Ucraïna, ja que pensava colonitzar el país i convertir-lo en el graner d’Alemanya. Els soviètics varen alliberar la ciutat el 26 de juliol de 1944, una ciutat on només hi quedaven uns quants jueus en vida. A partir de llavors, la ciutat va tornar a formar part de la Unió Soviètica.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply