El camp de concentració de Lublin Maïdanek

Primerament el camp de Lublin Maïdanek va ser un camp de presoners de guerra, on varen ser exterminats 5.000 soldats soviètics el 1941, però a partir de 1942 la gran part dels detinguts varen ser jueus. A partir de maig de 1942, les SS li van aplicar el nom de camp de concentració de Lublin. El camp es troba a 2 quilòmetres de la ciutat de Lublin, però els habitants de la regió li deien Maidanek, nom del poble veí. Els comandants del camp varen ser successivament Kart Otto Koch, Max Koegel, Hermann Florstedt, Martin Weiss i Arthur Liebehenschel.

El 1941, es va planejar construir-hi un camp gegantesc. Els nazis varen requisar una superfície de 270 hectàrees, a les que rodejava un filat elèctric i on s’havia previst la instal·lació de 500 blocs, però al final només se’n van construir 120. Per realitzar els treballs d’instal·lació, durant quatre anys es varen utilitzar entre 35.000 a 40.000 presoners.  Després d’haver-se instal·lat la cambra de gas i els forns crematoris, Maidanek, sense arribar a la importància d’Auschwitz-Birkenau, va complir la doble funció de camp de concentració i d’extermini. Les operacions de gasejat varen començar a l’octubre de 1942 i varen durar fins a finals de 1943. Els deportats no aptes pel treball se’ls enviava a les cambres de gas, que utilitzaven tant el monòxid de carboni com el zyklon B. Els demés varen ser utilitzats com a mà d’obra gratuïta per les fàbriques de munició i d’armament. En el camp de concentració com també en els comandos exteriors, la mort podia arribar també per extenuació. El 24 de juny de 1944, les SS varen decidir evacuar el camp, i només alguns supervivents varen arribar a Auschwitz. A l’arribada de les tropes soviètiques el juliol de 1944 només hi quedaven restes d’osos. Els soviètics es varen trobar grans magatzems plens de tots els objectes de les víctimes, entre els quals si trobaven muntanyes de maletes que encara portaven els noms dels seus propietaris.

Un mínim de 400.000 víctimes varen morir en aquest camp, la gran majoria jueus procedents del gueto de Varsòvia. El 3 de novembre de 1943 es va assassinar en massa amb metralladores a 18.000 presoners mentre sonava una música alegre per intentar cobrir el soroll de les metralladores.  La majoria de les víctimes eren originàries de Polònia, però també hi havia persones de 26 països diferents.

A la carretera de Chelm, a prop de Lublin, queden alguns pocs vestigis i alguns monuments que recorden la tragèdia de Lublin Maidanek.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply