El cuirassat Bismarck

El cuirassat Bismarck va ser l’orgull de la Marina alemanya. Els alemanys pensaven que era indestructible ja que era el cuirassat de més tones que va tenir Alemanya durant la Segona Guerra Mundial i el més poderós. El Bismarck pesava 51.000 tones, feia més d’un quart de quilòmetres de llarg, 40 metres d’amplada, tenia 8 canons de 380 mm. i 16 de 152 mm., capaç d’anar a una velocitat de 29 nusos. Podia portar sis avions, tenia un blindatge de 330 mil·límetres d’acer Wotan, especialment endurit en les seves torretes, i tenia 12 calderes. Les quatre torretes amb els seus canons pesaven cadascuna 1.000 tones i portaven els noms d’Anton, Bruno, Caesar i Dora. La seva tripulació estava formada per 2.605 mariners.

El Bismarck va ser botat a Hamburg davant de tota la cúpula nazi el 14 de febrer de 1939 per la neta del canceller Otto von Bismarck, Dorothea von Löwenfeld, i el 24 d’agost de 1940 es va incorporar a la Kriegsmarine. La primera vegada que va sortir del port de Gotenhafen, actualment Gdynia,  al Bàltic, va ser el 18 de maig de 1941, comandat pel capità Ernest Lindemann, amb el greu l’error de viatjar amb 200 tones menys de combustible. Va passar el Categat i va fer escala a Noruega acompanyat pel Prinz Eugen. L’objectiu de la primera missió del Bismarck va ser amenaçar als combois Aliats a l’Atlàntic en l‘Operació Rheinübung ( Exèrcit del Rin ), i va rodejar Islàndia pel nord amb l’objectiu d’enfonsar els combois britànics de camí cap Escòcia en l’entrada al canal de Dinamarca. El maig de 1941 va lluitar per primer cop contra els britànics, i el 23 de maig de 1941 va destruir el cuirassat britànic, el Hood, matant a 1412 del 1415 homes que hi anaven a bord, fet que va irritar a Winston Churchill. Pels britànics aquell cuirassat era molt temut i massa perillós. Però el Bismarck va cometre el greu error de no tornar a port per reparar els danys. A tres quarts de nou del matí del 27 de maig de 1941,  a les costes franceses, el Bismarck va ser atacat per les unitats navals britàniques i avions Swordfish i, al cap de dues hores, es va enfonsar. Dels 2.300 homes que anaven a bord només se’n varen salvar 110.

A partir de l’enfonsament del Bismarck els alemanys varen utilitzar exclusivament la flota de submarins de Karl Döenitz a l’Atlàntic nord.

El 1989 es va trobar al Bismarck a 480 quilòmetres al sud-oest d’Irlanda, on actualment reposa. Investigacions posteriors han apuntat que va ser enfonsat per la seva pròpia tripulació.

No comments yet. Be the first.

Leave a Reply